audiovisual Barris Plens de Memòria

Intervenció de Josep Ma. Balcells Gene a l’acte de presentació del audiovisual Barris Plens de Memòria.

En la presentació  del  audiovisual, que  recull vivències  de gran  impacte de moltes de les persones  grans dels nostres Tallers d’Activació Mental i que exemplifiquen una realitat  general, dura i difícil, viscuda per molts ciutadans del nostre país en l’època de la guerra civil,  la postguerra, i l’etapa de la dictadura.

Férem públic el seu contingut en un Acte de destacada concurrència,  al Centre Cívic de Sant Joan Despí, amb presència de destacats membres dels partits polítics de la comarca, entre ells el mateix Alcalde.

Volguérem que  aquesta exposició solemne del material recollit en el nostre  Documental,  fos presentat per un destacat expert  del món de la comunicació i de la política parlamentària  catalana, perquè ens situés en  el context conflictiu en què es van desenvolupar els fets  recollits en  l’Audiovisual i al llarg de la dictadura franquista.

Es tracta d’en Josep Mª Balcells, periodista i exdiputat al Parlament de Catalunya.

Durant  l’època del Tripartit que governava a Catalunya sota la presidència del Sr. Montilla, ell va ser el Ponent  que va defensar en el Parlament català, en nom del PSC, la proposició de Llei del Memorial Democràtic  i la Llei de Foses, que foren aprovades per ampla majoria i que pretenien  donar valor i reconeixement a les persecucions, tortures i assassinats pel franquisme.

Josep Ma. Balcells, com  periodista, té un  brillant currículum de  Corresponsal de TV Espanyola al Vaticà, Presentador del Tele diari de la 1a cadena  de Televisió Espanyola, Director de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona i Cap de Premsa de l’alcalde d’aquesta ciutat el Sr. Pasqual Maragall.

A continuació presentem  les seves reflexions.

Reconstruir la memoria desde los barrios

Deslizamos un hilo conductor entre el Baix Llobregat y la ciudad de Terrassa. En ambos lugares las Asociaciones Vecinales están impulsando los talleres de entrenamiento mental para grupos de personas mayores.

Aula Actual crea espacios de participantes capaces de “ser parte”, no sólo de ser beneficiarios de los talleres, en esta ocasión nos proporcionan el relato de su vida de carencias forzadas durante la época franquista, dejándonos ver lo que todavía supone en nuestros días.

Ponen de relieve sus experiencias, no sólo describen, sino que también proporcionan una imagen del periodo de la dictadura, para hacer posible el intervenir en las expectativas sociales de un mundo mejor.

Esto lo conseguimos acercando al mundo educativo todo el trabajo de estos meses. Nos ayudaremos de este Audiovisual dirigiéndonos a los Centros Educativos para que los adolescentes y jóvenes de hoy dispongan de este material de reflexión, sobre las consecuencias significativas sobre el modelo social actual en nuestro país.

Para reconocerse como parte de la misma historia es fundamental reconstruirla partiendo de los barrios, a través de entrevistas realizadas “desde adentro”, manteniendo una crítica continua y con el objetivo de aprender unos de otros.

En la medida que desarrollamos el proyecto “Barris plens de memòria, recopilando testimonios, filmando, confeccionando un material bien definido, se va generando reconocimiento y contradicciones entre la historia pasada y la que estamos creando: un viaje que conduce a lo que se suponía debería ser.

 

Y ahora pasamos a hacer visible caminos y rutas que se cruzan y entrelazan, a medida que desentrañamos y desplegamos el recorrido de este programa.

El equipo de Aula desea agradecer la colaboración a todos/as que nos han ayudado a hacerlo posible, entidades, instituciones y personas que trabajando en ellas lo han propiciado.

GRACIAS por los recuerdos de la memoria, a ayudarnos a realizar las entrevistas, a construir el dossier, los archivos y difundir a través de las nuevas tecnologías.

Dolors Campos

Em dic Dolors Campos i sóc filla d’en Jesús, un esmolet nascut a Nogueira de Ramuin (Orense), el 24 de setembre de 1918. Lluitador de soca i arrel en defensa dels drets i les llibertats, el seu compromís social el va portar a implicar-se, des de jovenet, en les causes més diverses i sempre a favor dels més necessitats.

Antimilitarista convençut, va ser declarat pròfug per negar-se a fer la mili i marxar al front amb la seva lleva. Refugiat a Lisboa, el seu ofici d’esmolet li va permetre muntar una botiga de gavineteria i fotografia que servia de tapadora per seguir treballant des de la clandestinitat, amb tota mena de persones foragitades d’arreu de l’estat espanyol, i enllaç destacat a la frontera lusitana, ell era un dels encarregats de falsificar la documentació necessària per donar cobertura legal als exiliats.

Jesús Campos,       el meu pare

Anys més tard i en plena joventut, ja finalitzada la guerra civil, va ser enxampat, deportat a Espanya, i empresonat a Badajoz. Destinat directament a una cel-la de càstig (txeca) li van arrabassar tot: llibertat, salut, il-lusions, i fins i tot el primer cognom que van castellanitzar a partir del moment de l’ingrés a la presó. Dues coses no varen poder robar-li: unes conviccions inquebrantables, que el van acompanyar -inalterables- fins al darrer sospir, i un pensament humanista, francament envejable.

Aquests fets el varen marcar profundament de per vida i varen incidir a l’hora de formar la seva pròpia familia. Home d’una rectitut exagerada, exercia un autoritarisme incontestable, possiblement fruit de les complexes relacions experimentades. La seva actitut poc dialogant en alguns temes, ens ocasionaven forts enfrontamens personals, que varen anar disminuint a mesura que jo complia anys i les reflexions eren més acurades.

el pare esmolant

En aquest context dues dones extràordinaries -la meva mare i la meva primera mestra- varen esdevenir cabdals per ajudar-me a fer camí cap a l’adolescència. La mare, des de la vitalitat i l’entusiasme que la caracterizaven i la senyoreta Presentació, des de la fe en les seves profundes creences religioses.

I varen ser precissament elles les que em van ensenyar a acceptar i comprendre, respectar i valorar els c

Aparador que despistava d’altres activitats de fons

omportaments i les idees del pare: un home coratjós i noble que va tenir la coherència de practicar el que afirmava, i no negar el que pensava. (cosa prou difícil d’entendre quan ets una nena). El meu agraïment etern a aquestes tres persones que van assentar els fonaments del meu futur més immediat.

Però sóc ben conscient que no tothom ha gaudit de la mateixa sort,  i penso que els descendents d’aquella generació represaliada, som unes víctimes tant innocents com ignorades.

Si voleu veure una mica de la seva intervenció ho podeu fer aquí: https://www.youtube.com/watch?v=I9SwIjwAwl4