Dolors Campos
Em dic Dolors Campos i sóc filla d’en Jesús, un esmolet nascut a Nogueira de Ramuin (Orense), el 24 de setembre de 1918. Lluitador de soca i arrel en defensa dels drets i les llibertats, el seu compromís social el va portar a implicar-se, des de jovenet, en les causes més diverses i sempre a favor dels més necessitats.
Antimilitarista convençut, va ser declarat pròfug per negar-se a fer la mili i marxar al front amb la seva lleva. Refugiat a Lisboa, el seu ofici d’esmolet li va permetre muntar una botiga de gavineteria i fotografia que servia de tapadora per seguir treballant des de la clandestinitat, amb tota mena de persones foragitades d’arreu de l’estat espanyol, i enllaç destacat a la frontera lusitana, ell era un dels encarregats de falsificar la documentació necessària per donar cobertura legal als exiliats.
Jesús Campos, el meu pare
Anys més tard i en plena joventut, ja finalitzada la guerra civil, va ser enxampat, deportat a Espanya, i empresonat a Badajoz. Destinat directament a una cel-la de càstig (txeca) li van arrabassar tot: llibertat, salut, il-lusions, i fins i tot el primer cognom que van castellanitzar a partir del moment de l’ingrés a la presó. Dues coses no varen poder robar-li: unes conviccions inquebrantables, que el van acompanyar -inalterables- fins al darrer sospir, i un pensament humanista, francament envejable.
Aquests fets el varen marcar profundament de per vida i varen incidir a l’hora de formar la seva pròpia familia. Home d’una rectitut exagerada, exercia un autoritarisme incontestable, possiblement fruit de les complexes relacions experimentades. La seva actitut poc dialogant en alguns temes, ens ocasionaven forts enfrontamens personals, que varen anar disminuint a mesura que jo complia anys i les reflexions eren més acurades.
el pare esmolant
En aquest context dues dones extràordinaries -la meva mare i la meva primera mestra- varen esdevenir cabdals per ajudar-me a fer camí cap a l’adolescència. La mare, des de la vitalitat i l’entusiasme que la caracterizaven i la senyoreta Presentació, des de la fe en les seves profundes creences religioses.
I varen ser precissament elles les que em van ensenyar a acceptar i comprendre, respectar i valorar els c
Aparador que despistava d’altres activitats de fons
omportaments i les idees del pare: un home coratjós i noble que va tenir la coherència de practicar el que afirmava, i no negar el que pensava. (cosa prou difícil d’entendre quan ets una nena). El meu agraïment etern a aquestes tres persones que van assentar els fonaments del meu futur més immediat.
Però sóc ben conscient que no tothom ha gaudit de la mateixa sort, i penso que els descendents d’aquella generació represaliada, som unes víctimes tant innocents com ignorades.
Si voleu veure una mica de la seva intervenció ho podeu fer aquí: https://www.youtube.com/watch?v=I9SwIjwAwl4
