Aposta pel talent qualificat

Dimecres 19 de juliol, a la seu de la Fundació Agbar, cinc nois i noies,  amb talent destacat i alts rendiments en els estudis de batxillerat, celebraven la concessió d’una beca  de la Fundació Agbar  finançant el seu accés a estudis universitaris  És una iniciativa social d’aposta pel talent que premia a aquells estudiants que han acreditat  puntuacions molt destacades  però que per insuficiència econòmica familiar,  veuen barrat el pas a estudis superiors.

N’hi havia tres més, que ja la gaudien des del curs passat.

Les cares  de tots vuit estaven il·luminades per la il·lusió, projectaven sentiment  de confiança, d’autoestima, de seguretat i d’esperança  cap a un futur de realització personal-professional que probablement  abans  mai havien previst amb tanta força.

Les opcions de carrera  que han escollit són: enginyeries, telecomunicacions, informàtica, física i farmàcia, camps pels quals es preveu recorregut en el futur. Apunten alt en els objectius.

Els acompanyaven els seus familiars, també emocionats.  Se sentien feliços  i sobretot, alliberats de la impotència  de  veure’s impossibilitats de fer front a les despeses universitàries dels seus fills  malgrat estar ben dotats.

Tant el president de la Fundació Agbar, Ángel Simón, com el director general, Eduard Pallejà, destacaren en els seus parlaments  el valor d’aquesta iniciativa d’inversió sobre persones amb un alt potencial, capaços de convertir-se en un valor generador d’aportacions  positives en els seus respectius àmbits d’influència professional i personal.

Hi ha un altre factor de qualitat en aquesta iniciativa a favor de donar portes obertes al talent. No solament es volen fer càrrec dels costos  de la carrera sinó que també han volgut incloure un pla d’acompanyament i suport orientatiu  durant els dos primeres anys de carrera  pera que el procés d’aprenentatge  evolucioni satisfactòriament.

Per a contribuir a aquest objectiu,  fent possible l’èxit,  hi havia una altra  institució,   la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), amb la que també comparteixen un altre interessant iniciativa de cooperació mútua, com es A-Porta.

La CONFAVC, de provada sensibilitat social   i amb mentalitat de contribuir a projectes generadors de valor,  ha acceptat gustosament  participar  en aquesta iniciativa

El seu president,  Jordi Giró, en la seva intervenció, va destacar el valor rellevant i els beneficis que significava  l’aportació  de la Fundació Agbar fent possible la trajectòria universitària dels becaris.

Va  felicitar al grup de joves seleccionat i a les seves  famílies i va expressar la seva satisfacció en col·laborar  des de l’Aula Actual en el procés d’acompanyament de l’itinerari universitari dels becats  per què  la seva respectiva trajectòria  universitària  evolucioni amb qualitat  i garanties. La nostra intervenció té dues fases:

La Primera,  la d’identificar, preseleccionar i  proposar  candidats amb el perfil idoni.

La Segona,  assumir  la funció  d’acompanyar el procés  més crític, els dos  primers anys de carrera, aportant tècniques d’aprenentatge, supervisant  donant suport i avaluant si la dinàmica de rendiment en les diferents assignatures que cursin s’ajusten als seus potencials.

Aquest treball finalitzarà  amb un taller d’entrenament sobre   competències professionals bàsiques  i impuls a l’esperit emprenedor com recursos per guanyar força en la seva  recerca de treball.

Un subproducte derivat d’aquest suport consistirà amb intentar crear entre ells, consciència d’equip orientat a l’alt rendiment, estimulant  sinergies de cooperació  mútua  que els permeti actuar  com un bloc solidari  de complementació de coneixements i capacitats en la seva  trajectòria professional.

El treball  futur combinarà camps diversos de coneixement i es crearan xarxes de cooperació. Caldrà gestionar entorns de complexitat que sobrepassaran els límits d’un tipus de responsabilitat  individual concreta.  Aprendre i desaprendre seran el peatge necessari per a mantenir-se competitius.

Un altre factor rellevant és la responsabilitat  convinguda i  assumida pels becaris,  que en l’últim any de carrera realitzaran un voluntariat de cinquanta hores en l’Institut en què han estudiat, donant  suport  a  alumnes que cursen l’ESO i que tenen dificultats de rendiment. Rebre i donar, una condició. Sense valors humans  estem abocats a la involució social.

Vull destacar finalment una oportuna reflexió del president d’Agbar. Ell comentava, com seria d’interessant i beneficiós pel país  que  altres empreses es volguessin   sumar a aquest tipus d’aportacions,  per donar viabilitat a talents d’alta generació de valor  i   amb risc de baixa evolució per impediments econòmics. A  Catalunya n’hi ha moltes d’empreses amb capacitat per  formar-ne part, cada una al seu nivell de possibilitats.

Si gràcies a aquesta contribució econòmica  s’eixamplés el nombre de joves amb alt talent  i manca de possibilitats d’accedir a estudis superiors amb una alta rendibilitat possible, esdevindrien un factor estratègic de  dotació de potencial a la nostra economia, a la recerca, a la cultura i a la qualitat de convivència, ja que  el retorn per part dels beneficiaris i beneficiaries, és no només en coneixements i en pràctiques professionals, sinó també en responsabilitat i compromís com a ciutadans generant influencies positives i enriquidores.

Avancem cap a un nou paradigma social i econòmic impulsat en bona part per  la fluïdesa tecnològica, que exigirà  processos adaptatius de difícil abast per molta gent. El capital humà ben impregnat de valors serà la força nuclear.

Per això tota inversió en intel·ligència humana és una bona decisió. Sent aquest és el principal compromís de la CONFAVC i de l’Aula Actual.

Jordi Balcells, Director de Aula Actual

En una  recent trobada informal amb professors d’ensenyament mitja, es varen tractar els nous reptes educatius que planteja la societat tecnologia que s’està construint i quin ha de ser l’entramat pedagògic i de continguts   més adients per a ajudar als alumnes a fer una evolució amb possibilitats d’èxit. No oblidem que la productivitat d’un país i la capacitat competitiva de la seva ma d’obra,  rau en una educació potent i nosaltres en valoració pròdig  tot i que estem millorant, ens situem encara en el nivell de que parlem, per sota de la mitja de la zona de la OCDE.

Les conclusions varen ser que no es pot treballar aquest futur amb actuacions inspirades en el present, ni tan sols en l’immediat futur. La visió de canvi  ha d’estar en las retina dels educadors, del professorat, un canvi que exigirà comportaments  adaptatius  constants  per part dels  que integraran aquest nou mon que son els alumnes que ara s’estan formant.

L’acció educativa, a més de l’àmbit del saber, de l’adquisició coneixements diversos, ha de programar ara més que mai, temps no marginal per a entrenar  habilitats i competències necessàries  pel futur, treballar actituds i valors, desenvolupar el talent creatiu l’esperit emprenedor i enfortir el camp emocional per a gestionar l’error i el fracàs, que seran freqüents en les noves dinàmiques de canvi constants,  des d’una òptica d’aprenentatge, i  no d’afebliment de l’autoestima.

Nosaltres des de l’Aula Actual en els Instituts amb els que col·laborem des de fa 9 anys, centres amb un professorat de mentalitat oberta,  innovadors I motivats en fer aliances externes que enriqueixin la diversitat de criteris per els alumnes i  eixamplin la seva capacitat de pensar, donem suport en aquest àmbit que acabo d’esmentar,  amb uns tallers pràctics que incideixen en aquesta àrea d’actuació educativa.

Un dels tallers molt pràctics que desenvolupem l’anomenem fent camí cap a un nou mon”. Port ser un dels referents   per  fer rèpliques  similars en altres  llocs perquè desperta molt interès en els alumnes.

L’objectiu es ajudar-los a visualitzar i prendre consciència de com els pot afectà els  ritmes ràpids de canvi  que encara no han pogut experimentar  però que formaran part del seu futur. Una  associació d’aquests nous horitzons  la poden fer amb pensant a un partit de futbol molt competitiu que exigeix canvis freqüents de posicionament i de rol de joc dintre cal camp.  Això només ho saben fer els bons i ben entrenats. I això, sense alternatives, és el que hauran de fer en el futur els professionals en el mon del treball. A més  també hauran de fer canvis sovint d’equip i tenir un bon recorregut curricular. Els hem de capacitar per que  es  sàpiguen moure en un context d’aquestes característiques.

Centrem els primer temps del taller en un reforçament de l’autoestima, en la descoberta dels seus  punts forts, alguns sovint no ben conscienciats, i per tant poc estimulats.

A continuació  els ajudem a destruir prejudicis i falsa lògica fruit de deduccions inconscients equivocades que donen peu a  la  indefensió apresa segons els postulats de la física quàntica i que limiten extraordinàriament la capacitat d’atreviment que serà un valor en alça en el nou mon en el que els recursos envelliran rapit.

Ajudem també a enfortir el seu bagatge emocional perquè les emocions jugaran un paper decisiu en la reestructuració personal constant que hauran d’afrontar. Les emocions regulen  la força positiva o negativa  dels sentiments i els significats interns positiu d’aquests tenen molt a veure en el rendiment mental global. Son  a l’hora, un recurs necessari per a capacitar-se per l’autoaprenentatge permanent que serà un altre ingredient necessari donada la velocitat exponencial de canvis  que es preveu. Una derivada per la que també els entrenem es en saber desaprendre allò que va quedant substituït per millors recursos que inspiren millors practiques. Ells ho constaten en les aplicacions dels mòbils. Tota aquesta reconstrucció constant requerirà aprendre a treballar cooperativa i complementàriament en equip I també aquesta capacitat exigeix un  treball emocional  que  desenvolupem amb ells.

Una bona interacció dels membres d’un grup, el suport mutu que es poden donar, amplifica el rendiment  que podrien tenir cada un d’ells en una activitat aïllada individual

En aquest pla d’experimentacions pedagògiques innovadores que anem incorporant constantment al nostre programa educatiu,  volem destacar un equip de Viladecans, recentment incorporats a Aula Actual, que fa un treball excel·lents a primària  amb pares i professors,  entrenant els nens en  la construcció i us dels ordinadors ampliant-ho  amb  una formació en  aplicacions informàtiques  diverses d’interès per a  ells.

Els hi donem la benvinguda.

Jordi Balcells Gene, psicòleg i pedagog.

El projecte neix el 2009 de la  col·laboració  entre la AV Parc de la Torre Roja a Viladecans, l’Escola Dr. Trueta i l’AMPA Escola Dr. Trueta, i s’anomena AULA INFORMATICA OBERTA AL BARRI, en el que pretenia fer de l’escola un Àgora oberta del barri.

Inicialment el projecte en va plantejar com la oferta de Tallers de Informàtica a les famílies, a socis de les dues entitats i als veïns en general. L’èxit de la proposta en va posar de manifest al darrer curs en que es varen oferir tallers de programació en scratch  i de robòtica adreçats a les famílies (alumnes, mares i pares) de forma conjunta, no sols al Trueta sinó també a d’altres escoles del barri, fins el punt que els participants han creat un club de robòtica al si de la AV Parc de la Torre Roja, i a més es va pensar en la possibilitat de fer servir els ordinadors “low cost” RAPSBERRY PI.

Ens hem vist obligats a repensar el projecte i ampliar l’oferta fora de l’escola, a més de plantejar-nos adaptar la nostra Sala multiusos per al club de robòtica i els tallers tecnològics que s’imparteixin a l’Associació; també ens hem plantejat demanar l’ajut de l’Ajuntament de Viladecans a través de la XIE, així com oferir el projecte a la CONFAVC per a que l’incorpori a l’Aula Actual, com a mitjà d’extensió del projecte, i demanar la col·laboració de la FAVV i la FAPA Viladecans, donat el públic objectiu al qual ens adreçarem.

OFERTA QUE ES PLANTEJA EN EL NOU PROJECTE

  1. Proposta al voltant de la Robòtica
    • – Seguir amb els tallers adreçats a famílies a les escoles que ens ho demanin
    • – Col·laborar en la formació professional
    • – Consolidar el Club de Robòtica
  2. Continua l’Aula Informàtica Oberta al Barri al sí de l’Escola Dr. Trueta en col·laboració amb l’escola i l’Ampa, tot incorporant la nova oferta que es crea en el nou projecte.
  3. Proposta al voltant dels Ordinadors Rapsberry Pi:
    • – Socialització de Ordinadors Rapsberry Pi
    • – Extraescolars amb tallers de muntatge i ús del Rapsberry
    • – Tallers de formació adreçats al professorat que vulgui impulsar la socialització
    • – Adreçat a alumnes, famílies, professorat, a les escoles
    • – Adreçat a les entitats, com una oferta pròpia de les mateixes, gent gran ….
    • – Objectiu: Col·laborar en la formació professional
    • – Objectiu: Accessibilitat a la Informàtica pel baix cost d’aquest ordinadors, una família, un ordinador. Superar la exclusió tecnològica
  4. Nova Oferta Tecnologia a la llar
    • – Tallers de reparacions domestiques adreçades a tots el membres de la família.
    • – Objectiu: Que tots puguin fer-ho, temes d’igualtat.

 

 

L’educació i el futur del treball

El treball, l’activitat professional és un factor facilitador d’altres objectius personals com el sosteniment de l’economia familiar, de vegades fins i tot pot ser-ne el desencadenant o l’inhibidor.

El món educatiu ha de posar en un dels seus centres estratègics la facilitació d’un nivell de capacitació professional, de valors en el comportament i de capacitat per auto aprendre que permeti als alumnes enfrontar-se a un itinerari vital que vindrà marcat social i econòmicament per escenaris dinàmics i inestables i de vegades turbulents, amb parèntesi de crisi i de pèrdua d’opcions laborals que hauran d’afrontar. Com més i millor els dotem, més capacitat tindran per gestionar tota aquesta complexitat.

En la meva experiència com a docent, he constatat el poc marge de maniobra que tenen els professors per gestionar uns sistemes educatius encapsulats, saturats de continguts prescrits, que dificulten la incorporació d’ informació extraescolar provinents de diversitat d’experts del món econòmic, social i tècnic, que en molts casos podrien tenir aprovisionament en pares d’alumnes, a cost cero, i que introduirien aire fresc a estructures massa acadèmiques i teòriques. Manquen al meu entendre, experiències pragmàtiques associades als coneixements. Continuar llegint