#bequesDISS un projecte compromès amb l’educació

Cinc joves que aquest any han acabat 2on de Batxillerat a instituts públics de Barcelona i l’Àrea Metropolitana han estat premiats amb la beca d’estudis de la Fundació Agbar del programa «Joves Talents DISS». La beca els permetrà accedir a la Universitat i fer la carrera que somnien: cobreix la matrícula, la carrera sencera i 1.500 euros per a despeses vàries. Tots ells són joves amb un nivell acadèmic extraordinari que, per dificultats socials, no tindrien accés a estudis superiors. Ara podran fer-ho a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica o la Universitat Autònoma, els tres centres que participen al programa. La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) és qui coordina el projecte a través de Aula Actual.

Els alumnes premiats, dues noies i tres nois, volen estudiar psicologia, enginyeria química, enginyeria civil i física. En concret, els estudiants que han rebut la beca són de l’IES Numància de Santa Coloma de Gramenet (1); l’IES Barcelona Congrés (Nou Barris, Barcelona) (1), l’IES Pau Claris (Ciutat Vella, Barcelona) (1) i l’IES Maria Aurèlia Campmany de Cornellà de Llobregat, on dues alumnes han estat les guanyadores de les beques.

El programa de beques “Joves Talents DISS” està destinat a fomentar el desenvolupament formatiu de persones amb talent, però que per la situació familiar no poden accedir a la universitat, bé sigui per mitjans econòmics o per falta de suport en el seu entorn. Les beques s’especialitzen en els camps de la transformació digital, la innovació, la sostenibilitat i el desenvolupament social.

Per poder accedir a una beca, s’ha analitzat l’expedient acadèmic dels i les estudiants, la situació socioeconòmica i la motivació personal a través de la sol·licitud d’informació i la realització d’entrevistes en profunditat.

El jurat de les beques, format per la responsable de projectes de la Fundació Aigües de Barcelona, Bea Beza; la directora del Museu Agbar de les Aigües de Barcelona, Sònia Hernàndez; el director d’Aula Actual, Jordi Balcells i la coordinadora de l’Aula Actual, Aurora Gómez, han subratllat l’elevat «esforç i la constància dels merescuts premiats amb la beca». A les seves motivacions personals, els  estudiants han destacat els objectius per a escollir la carrera. O.S, alumna de l’IES Maria Aurèlia Campmany de Cornellà, ha subratllat com a projecte de futur dedicar-se a l’àmbit de la investigació en psicologia «perquè és un camp que està poc desenvolupat i és indispensable conèixer la conducta de l’ésser humà.» O.A, també de l’IES de Cornellà, vol estudiar enginyeria química per treballar en un laboratori. P.A, per la seva part, vol estudiar enginyeria civil per dedicar-se a la construcció i J.J somnia amb arribar a desenvolupar sistemes operatius o aplicacions mòbils. Des de Santa Coloma de Gramenet, l’estudiant seleccionat vol ser físic «per investigar sobre els misteris de l’univers.»

Les beques «Joves Talents DISS» sorgeixen de la col·laboració entre la Fundació Agbar i la CONFAVC per ajudar els col·lectius més vulnerables de la societat, cadascun des del seu àmbit d’actuació. Aquest és el tercer any en què es duu a terme aquest programa de beques, a través del qual es volen donar oportunitats als joves que en els seus instituts s’ha detectat potencial en qualsevol dels vectors de transformació de la societat i de l’empresa seguint el model DISS (Digital, Innovador, Sostenible, Social). La Fundació Agbar explica que aquest és un projecte a llarg termini, amb el qual s’ha previst facilitar la vinculació entre l’empresa i el desenvolupament professional d’aquests becaris mitjançant accions de mentoring, pràctiques d’empresa o reclutament local.

Impactes de la incompetència educativa

Les vacances nadalenques, el reinici del curs escolar, són bons moments per a fer una mirada analítica sobre  els processos educatius que es viuen a l’escola.

Aquesta reflexió  voldria fer-la, essencialment, sobre  l’educació primària,  ja que, com diu el neuro-científic Joaquim Fusté, és en aquesta etapa quan es creen les estructures mentals bàsiques que orientaran el desenvolupament ple de la nostra capacitat de pensar i de decidir.

En aquest sentit esdevé  preocupant el que també constata la Dra. Anna Sans, neuròloga infantil, especialitzada en l’anàlisi de trastorns d’aprenentatge. Ella, esmenta que cada dia veu nens afectats per alguna dificultat d’aprenentatge que segons ella,  no s’estan atenent adequadament a l’escola. El 25 % d’alumnes afronten algun d’aquests  trastorns.

Això preocupa perquè aquests nens esdevindran un dia joves i adults, I com afrontaran el seu projecte de vida? Com encararan  els reptes d’una societat altament competitiva  si els acompanya  una inadaptació permanent que ningú els ha ajudat a superar o a compensar?. Cal l’escola inclusiva a Catalunya.

I hi ha un altre greu problema que s’incrementa en % cada any i que és crític per  construir una bona identitat personal i  un projecte de vida positiu,  i que,  en massa casos tampoc té  una bona gestió pedagògica. Em refereixo als problemes d’assetjament escolar, que ja es fa present en nens dels primers cursos de primària.

Aquest és un problema  que genera molta ansietat,  que sovint se somatitza, que els nens o nenes afectats el viuen impotents per a fer-hi front i  si ningú ho intenta resoldre, si ningú neutralitza els impactes que els afebleixen, si no hi ha un bon educador competent que obre un vincle  acollidor i càlid,  que sap crear situacions i experiències  que ajuden a emergir els punts de valor, ofegats per l’assetjament i  els fa públics amb decisió i mira de  reforçar-los amb la seva orientació i  encoratjament, si no es produeixen aquestes dinàmiques   educatives, els alumnes que en són víctimas queden col·lapsats i amb poca capacitat d’aprenentatge.

Cal tenir molt en compte en aquest procés d’encarament  del problema  la dimensió emocional que hi intervé.

Ens diu Enry Wallon, un estudiós francès de la intel·ligència humana, que la formació del pensament  (diguem-ne intel·ligència), exigeix  necessàriament la contribució de les emocions i aquestes es desenvolupen  mitjançant  la interacció amb els altres. Com pot doncs enfortir la salut emocional  i per tant la capacitat cognitiva un nen que està afectat per  una relació que el minimitza, que el desqualifica?. Aquí també es donen actuacions incompetents per part de determinats mestres. Segurament perquè no s’han capacitar per a gestionar aquest tipus de conflictes, no demanen consell a experts  i actuen subjectivament des de la ignorància tècnica i pedagògica. Són els peons rutinaris del sistema educatiu, antiquat que encara  tenim i mereixen targeta roja directa pel mal que fan amb les seves actuacions incompetents.

Buscant un enfocament saludable, no hem d’oblidar, com ja hem assenyalat, que en aquesta etapa bàsica, és important la connexió emocional que els mestres creen. Si l’alumne amb dificultats, capta que se sent ajudat pel seu professor o professora, la seva capacitat de resposta es multiplica, el seu potencial d’aprenentatge flueix  amb força, i molts fracassos que es produeixen per manca d’aquest context poden desaparèixer o perdre força.

Alguna experiència que ha donat certs bons resultats ha estat la creació de “nens tutors”. Són alumnes de 2/3 cursos superiors que fan un acompanyament de suport a alumnes de nivells inferiors. En el context que ens ocupa, es tracta de posar com a “tutor” del nen assetjat a un noi amb una  personalitat de cert lideratge, capaç de fer intervencions positives, degudament orientat, davant situacions-problemàtiques d’aquesta índole. Això fa que  la “víctima” dels menyspreus, se senti menys vulnerable davant de l’assetjador i es poden produir reaccions de desactivació dels comportaments d’assetjament.

Una altra pot ser convertir  els actes d’aquest tipus com matèria de debat a classe, analitzant els factors que  els activen i desqualificant  radicalment com una covardia encoberta d’un aparent poder, tota  iniciativa de fer mal a un company.

Valorar en canvi com un indicador de fortalesa mental, la bona camaraderia, i el bon clima global a classe.

També es podrien fer  una mena “d’olimpíades” de la relació constructiva valorant la companyonia, l’ajut i la cooperació, i penalitzant l’agressivitat contra un altre dins i fora de classe.

També l’assetjador necessita suport. És un noi amb problemes i amb un fals concepte del qual significa ser líder i valent. Aquest ha de prendre consciència de la feblesa inconscient que projecta amb la seva provocació agressiva. Algú l’ha de conscienciar que la seva acció el portarà a ser penalitzat, quan sigui més gran per la majoria d’altres persones que no voldran compartir amistat amb un noi agressiu que basa les seves qualitats a destruir a altres. Només el vindran els febles que se situaran sota d’ell, però en realitat estarà sol. En el món del treball acabarà sent, si no canvia, una persona amb dificultats de relació, i la relació en el món de l’empresa és vital.

En tot aquest escenari d’actuacions conflictives, no podem   oblidar el paper transcendental dels pares i de l’entorn familiar d’uns i altres. Ells són  l’altre pal de paller. Segurament necessitaran orientacions i també hauran de modificar certs tipus de relació amb els seus fills implicats en el tema per ajudar-los a superar el tràngol i la  mala percepció del que suposa ser fort.

En definitiva i tornant a centrar-nos en l’àmbit escolar, qui no recorda aquell professor/a de primària que ens va fer sentir feliços, que ens va ajudar a resoldre alguna dificultat, que ens va valorar i encoratjar, que ens va reconèixer com a nens de valor malgrat algunes deficiències?

Afortunats els nens que es troben amb aquests professors  amb majúscula.

Jordi Balcells. Pedagog i psicòleg.

En una  recent trobada informal amb professors d’ensenyament mitja, es varen tractar els nous reptes educatius que planteja la societat tecnologia que s’està construint i quin ha de ser l’entramat pedagògic i de continguts   més adients per a ajudar als alumnes a fer una evolució amb possibilitats d’èxit. No oblidem que la productivitat d’un país i la capacitat competitiva de la seva ma d’obra,  rau en una educació potent i nosaltres en valoració pròdig  tot i que estem millorant, ens situem encara en el nivell de que parlem, per sota de la mitja de la zona de la OCDE.

Les conclusions varen ser que no es pot treballar aquest futur amb actuacions inspirades en el present, ni tan sols en l’immediat futur. La visió de canvi  ha d’estar en las retina dels educadors, del professorat, un canvi que exigirà comportaments  adaptatius  constants  per part dels  que integraran aquest nou mon que son els alumnes que ara s’estan formant.

L’acció educativa, a més de l’àmbit del saber, de l’adquisició coneixements diversos, ha de programar ara més que mai, temps no marginal per a entrenar  habilitats i competències necessàries  pel futur, treballar actituds i valors, desenvolupar el talent creatiu l’esperit emprenedor i enfortir el camp emocional per a gestionar l’error i el fracàs, que seran freqüents en les noves dinàmiques de canvi constants,  des d’una òptica d’aprenentatge, i  no d’afebliment de l’autoestima.

Nosaltres des de l’Aula Actual en els Instituts amb els que col·laborem des de fa 9 anys, centres amb un professorat de mentalitat oberta,  innovadors I motivats en fer aliances externes que enriqueixin la diversitat de criteris per els alumnes i  eixamplin la seva capacitat de pensar, donem suport en aquest àmbit que acabo d’esmentar,  amb uns tallers pràctics que incideixen en aquesta àrea d’actuació educativa.

Un dels tallers molt pràctics que desenvolupem l’anomenem fent camí cap a un nou mon”. Port ser un dels referents   per  fer rèpliques  similars en altres  llocs perquè desperta molt interès en els alumnes.

L’objectiu es ajudar-los a visualitzar i prendre consciència de com els pot afectà els  ritmes ràpids de canvi  que encara no han pogut experimentar  però que formaran part del seu futur. Una  associació d’aquests nous horitzons  la poden fer amb pensant a un partit de futbol molt competitiu que exigeix canvis freqüents de posicionament i de rol de joc dintre cal camp.  Això només ho saben fer els bons i ben entrenats. I això, sense alternatives, és el que hauran de fer en el futur els professionals en el mon del treball. A més  també hauran de fer canvis sovint d’equip i tenir un bon recorregut curricular. Els hem de capacitar per que  es  sàpiguen moure en un context d’aquestes característiques.

Centrem els primer temps del taller en un reforçament de l’autoestima, en la descoberta dels seus  punts forts, alguns sovint no ben conscienciats, i per tant poc estimulats.

A continuació  els ajudem a destruir prejudicis i falsa lògica fruit de deduccions inconscients equivocades que donen peu a  la  indefensió apresa segons els postulats de la física quàntica i que limiten extraordinàriament la capacitat d’atreviment que serà un valor en alça en el nou mon en el que els recursos envelliran rapit.

Ajudem també a enfortir el seu bagatge emocional perquè les emocions jugaran un paper decisiu en la reestructuració personal constant que hauran d’afrontar. Les emocions regulen  la força positiva o negativa  dels sentiments i els significats interns positiu d’aquests tenen molt a veure en el rendiment mental global. Son  a l’hora, un recurs necessari per a capacitar-se per l’autoaprenentatge permanent que serà un altre ingredient necessari donada la velocitat exponencial de canvis  que es preveu. Una derivada per la que també els entrenem es en saber desaprendre allò que va quedant substituït per millors recursos que inspiren millors practiques. Ells ho constaten en les aplicacions dels mòbils. Tota aquesta reconstrucció constant requerirà aprendre a treballar cooperativa i complementàriament en equip I també aquesta capacitat exigeix un  treball emocional  que  desenvolupem amb ells.

Una bona interacció dels membres d’un grup, el suport mutu que es poden donar, amplifica el rendiment  que podrien tenir cada un d’ells en una activitat aïllada individual

En aquest pla d’experimentacions pedagògiques innovadores que anem incorporant constantment al nostre programa educatiu,  volem destacar un equip de Viladecans, recentment incorporats a Aula Actual, que fa un treball excel·lents a primària  amb pares i professors,  entrenant els nens en  la construcció i us dels ordinadors ampliant-ho  amb  una formació en  aplicacions informàtiques  diverses d’interès per a  ells.

Els hi donem la benvinguda.

Jordi Balcells Gene, psicòleg i pedagog.