Impactes de la incompetència educativa

Les vacances nadalenques, el reinici del curs escolar, són bons moments per a fer una mirada analítica sobre  els processos educatius que es viuen a l’escola.

Aquesta reflexió  voldria fer-la, essencialment, sobre  l’educació primària,  ja que, com diu el neuro-científic Joaquim Fusté, és en aquesta etapa quan es creen les estructures mentals bàsiques que orientaran el desenvolupament ple de la nostra capacitat de pensar i de decidir.

En aquest sentit esdevé  preocupant el que també constata la Dra. Anna Sans, neuròloga infantil, especialitzada en l’anàlisi de trastorns d’aprenentatge. Ella, esmenta que cada dia veu nens afectats per alguna dificultat d’aprenentatge que segons ella,  no s’estan atenent adequadament a l’escola. El 25 % d’alumnes afronten algun d’aquests  trastorns.

Això preocupa perquè aquests nens esdevindran un dia joves i adults, I com afrontaran el seu projecte de vida? Com encararan  els reptes d’una societat altament competitiva  si els acompanya  una inadaptació permanent que ningú els ha ajudat a superar o a compensar?. Cal l’escola inclusiva a Catalunya.

I hi ha un altre greu problema que s’incrementa en % cada any i que és crític per  construir una bona identitat personal i  un projecte de vida positiu,  i que,  en massa casos tampoc té  una bona gestió pedagògica. Em refereixo als problemes d’assetjament escolar, que ja es fa present en nens dels primers cursos de primària.

Aquest és un problema  que genera molta ansietat,  que sovint se somatitza, que els nens o nenes afectats el viuen impotents per a fer-hi front i  si ningú ho intenta resoldre, si ningú neutralitza els impactes que els afebleixen, si no hi ha un bon educador competent que obre un vincle  acollidor i càlid,  que sap crear situacions i experiències  que ajuden a emergir els punts de valor, ofegats per l’assetjament i  els fa públics amb decisió i mira de  reforçar-los amb la seva orientació i  encoratjament, si no es produeixen aquestes dinàmiques   educatives, els alumnes que en són víctimas queden col·lapsats i amb poca capacitat d’aprenentatge.

Cal tenir molt en compte en aquest procés d’encarament  del problema  la dimensió emocional que hi intervé.

Ens diu Enry Wallon, un estudiós francès de la intel·ligència humana, que la formació del pensament  (diguem-ne intel·ligència), exigeix  necessàriament la contribució de les emocions i aquestes es desenvolupen  mitjançant  la interacció amb els altres. Com pot doncs enfortir la salut emocional  i per tant la capacitat cognitiva un nen que està afectat per  una relació que el minimitza, que el desqualifica?. Aquí també es donen actuacions incompetents per part de determinats mestres. Segurament perquè no s’han capacitar per a gestionar aquest tipus de conflictes, no demanen consell a experts  i actuen subjectivament des de la ignorància tècnica i pedagògica. Són els peons rutinaris del sistema educatiu, antiquat que encara  tenim i mereixen targeta roja directa pel mal que fan amb les seves actuacions incompetents.

Buscant un enfocament saludable, no hem d’oblidar, com ja hem assenyalat, que en aquesta etapa bàsica, és important la connexió emocional que els mestres creen. Si l’alumne amb dificultats, capta que se sent ajudat pel seu professor o professora, la seva capacitat de resposta es multiplica, el seu potencial d’aprenentatge flueix  amb força, i molts fracassos que es produeixen per manca d’aquest context poden desaparèixer o perdre força.

Alguna experiència que ha donat certs bons resultats ha estat la creació de “nens tutors”. Són alumnes de 2/3 cursos superiors que fan un acompanyament de suport a alumnes de nivells inferiors. En el context que ens ocupa, es tracta de posar com a “tutor” del nen assetjat a un noi amb una  personalitat de cert lideratge, capaç de fer intervencions positives, degudament orientat, davant situacions-problemàtiques d’aquesta índole. Això fa que  la “víctima” dels menyspreus, se senti menys vulnerable davant de l’assetjador i es poden produir reaccions de desactivació dels comportaments d’assetjament.

Una altra pot ser convertir  els actes d’aquest tipus com matèria de debat a classe, analitzant els factors que  els activen i desqualificant  radicalment com una covardia encoberta d’un aparent poder, tota  iniciativa de fer mal a un company.

Valorar en canvi com un indicador de fortalesa mental, la bona camaraderia, i el bon clima global a classe.

També es podrien fer  una mena “d’olimpíades” de la relació constructiva valorant la companyonia, l’ajut i la cooperació, i penalitzant l’agressivitat contra un altre dins i fora de classe.

També l’assetjador necessita suport. És un noi amb problemes i amb un fals concepte del qual significa ser líder i valent. Aquest ha de prendre consciència de la feblesa inconscient que projecta amb la seva provocació agressiva. Algú l’ha de conscienciar que la seva acció el portarà a ser penalitzat, quan sigui més gran per la majoria d’altres persones que no voldran compartir amistat amb un noi agressiu que basa les seves qualitats a destruir a altres. Només el vindran els febles que se situaran sota d’ell, però en realitat estarà sol. En el món del treball acabarà sent, si no canvia, una persona amb dificultats de relació, i la relació en el món de l’empresa és vital.

En tot aquest escenari d’actuacions conflictives, no podem   oblidar el paper transcendental dels pares i de l’entorn familiar d’uns i altres. Ells són  l’altre pal de paller. Segurament necessitaran orientacions i també hauran de modificar certs tipus de relació amb els seus fills implicats en el tema per ajudar-los a superar el tràngol i la  mala percepció del que suposa ser fort.

En definitiva i tornant a centrar-nos en l’àmbit escolar, qui no recorda aquell professor/a de primària que ens va fer sentir feliços, que ens va ajudar a resoldre alguna dificultat, que ens va valorar i encoratjar, que ens va reconèixer com a nens de valor malgrat algunes deficiències?

Afortunats els nens que es troben amb aquests professors  amb majúscula.

Jordi Balcells. Pedagog i psicòleg.

Grans reptes, grans decisions

Vagi en primer lloc una felicitació cordial al ex batlle de Terrassa, Jordi Ballart per la seva mostra de coherència i valentia entre les paraules i els fets. Ha estat, al meu entendre, un  Batlle, que ha fet de la senzillesa i proximitat als ciutadans un dels  pilars de la seva gestió.  Segueix sent un capital polític. Jordi, implica’t allà a on sàpiguen  valorar les teves idees.

Dit això,  vull fer una reflexió sobre el que està passant a Catalunya actualment.

S’ha parlat sempre del problema català però,  crec que és Espanya la que té el problema més gran.  Tenim un deute exterior galopant, el 100 % del PIB.

Espanya,  ara mateix,  tindria moltes dificultats per fer front a aquest problema sense Catalunya. La situació esdevindria  dramàtica si el Banc Central Europeu canviés l’actual política de contenció d’interessos. Sense les nostres aportacions Espanya podria fer fallida amb conseqüències negatives greus en molts àmbits.

I això, ho sap el Govern Central i ho sap Europa que se sent presonera d’aquest risc.

D’aquí que la independència és una amenaça greu i cap país  s’apunta donar-hi suport.

Llàstima que,  els governs del PP. especialment, amb una visió centralista, i des d’una actitud prepotent, no han sabut  crear sinergies de cooperació positiva entre Catalunya i Espanya. Valgui dir,  que potser,  nosaltres tampoc.

Els fets evidencien, pel que fa a ells,  que  han mantingut una valoració molt poc intel·ligent dels actius  que aportem: lideratge de l’economia productiva, lideratge en desenvolupament global, en cultura, en recerca, fortalesa en  tecnologia i en innovació. També en mentalitat acollidora, en defensa dels drets amb actitud  pacífica. N’hem donat mostres enfront de l’agressivitat, venjativa,  de comportaments d’odi no dissimulat per part de certs grups,  de  transferència de problemes polítics a la justícia que activa l’empresonament de  líders i polítics defensors de l’independentisme.

Quin error de càlcul !!!.

Per cert, sorprèn tanta  pressa en empresonar persones pacífiques per raons polítiques, mentre corruptes com el cunyat del Rei, Bárcenas, la trama Gurtel i altres, segueixen tranquil·lament  al carrer en llarga espera de  condemna.

S’han proferit frases insultants vehiculades per l’odi,  en el fons,  per sentiments d’impotència. Les ha acompanyat  una determinada  premsa espanyola que omple pàgines alimentant  mentides, exageracions i sentiments contra Catalunya, donant una imatge falsa de la realitat de convivència que vivim , definint   una Catalunya irreal que no existeix tal com la pinten. Potser hi ha enveja de les nostres fortaleses.?, molesta que nosaltres en siguem importants  generadors? Una pena perquè la unió fa la força.

La Psicologia conductista ens diu que per reconduir una situació que no ens agrada hi ha el recurs del reforç anomenat  positiu: comprensió, negociació, creació de sinergies positives… Aquest reforç esdevé més efectiu i pot resoldre  el conflicte. Però quan s’aplica el negatiu, el que fa és tapar el problema sense eliminar-lo,  l’ajorna en el temps i pot rebrotar amb més força , perquè dels fracassos s’aprèn i en poden quedar ressentiments.

Feta aquesta reflexió, no podem oblidar els erros dels nostres governants a Catalunya. Com han dit ja altres, han exhibit candidesa, manca de visió, manca de realisme, nascut segurament  d’un idealisme carregat de pressa i d’emoció. Calcular bé els “tempus” és important. Els objectius perquè tinguin èxit requereixen temps propicis. La paciència n’és una bona aliada.

Alhora, l’emoció genera energia reactiva sense  control  racional. Diuen experts com Daniel  Kahneman o  John Davinson, entre d’altres,  que la majoria de decisions les prenem des del nostre cervell emocional, però com que les emocions  no són objectives, hi hem de posar la contenció analítica, per evitar  desbordaments que després dificulten la reconducció de comportaments, especialment  quan es traslladen a multituds heterogènies.

Recordo a una gran experta en estratègies empresarials, que serien aplicables a estratègies polítiques. Em refereixo a Mirta Casanovas, cubana, Professora de l’Euncet en la meva època, després d’una llarga estada seva a EE.UU. Era Presidenta Mundial de Dones Empresàries. Ella deia que quan es defineix una estratègia complexa,  cal també dibuixar possibles escenaris  que condicionaran el seu desenvolupament. És precís, comentava, buscar  la manera d’afrontar aquests escenaris i només quan el pitjor de tots té una resposta, es pot implementar l’estratègia. Sembla que aquí no ho hem fet.

Com ja he dit, dels erros s’aprèn.  Ens esperen grans reptes. Mirem de prendre decisions amb intel·ligència. Un escenari immediatament futur, podria ser explorar més   allò que ens uneix que el que ens separa., recuperar la confiança dels actors econòmics, crear ponts, no barreres, obrir les portes de les presons  i iniciar un diàleg negociador  que  ens tracti amb més justícia.

 Jordi Balcells, Psicòleg i pedagog.

No tenim por¡

Una reflexió sobre els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils

Els terribles fets terroristes, que tenyiren de sang de persones innocents les Rambles de Barcelona i el mateix dia el passeig marítim de Cambrils,  han immortalitzat tristament i dramàticament la tarda del dia 17 d’agost.

Caldria afegir-hi l’assassinat d’un jove de Vilafranca del Penedès a la Diagonal a mans d’un dels terroristes que va utilitzar el seu vehicle per intentar escapar.

L’Equip de l’Aula Actual volem expressar el nostre sentiment de solidaritat i reconeixement de valor, a tots aquells que aquest dia s’entregaren amb valentia i coratge a ajudar als ferits, a dignificar l’estat físic de les víctimes mortals, a  acollir als vianants que en situació de xoc, buscaven refugi en els  comerços de la zona fugint de  l’escenari de l’atropellament mortal perpetrat per la furgoneta blanca.

Volem tenir un especial reconeixement als  serveis  policials i d’emergències per l’assistència, la valentia i la intel·ligència en gestionar aquesta barbàrie més enllà de l’acte de servei.

Realment no hi ha res més vil, inhumà i indignant que matar a persones innocents considera-t’ho un  acte de valentia i d’heroïcitat.

Però aquesta vegada dissortadament ningú va poder evitar-ho.

Lamentablement i  sense oblidar les causes que alimenten el terrorisme,  aquests individus fanàtics han aconseguit estendre un dolor irreparable en molts casos. Abans altres ho feren a París, a Niça, Berlín, Londres, Brussel·les i altres països.

Però aquests fets, encara que sigui molt trist, també fan emergir un altre tipus de persones connectades amb la vida, riques en generositat, en capacitat de crear entorns de pau, persones com les que sortiren al carrer el mateix dia,  dient “NO TINC POR” que vol dir no deixarem que la por ens atordeixi i ens trenqui els nostres hàbits i projectes, hem decidit tirar endavant i desafiar  el risc,  agafats a la força de voler seguir vivint en pau, malgrat els desafiaments.

Magnífica i plena de tendresa i amor,  va ser la reacció del pare del nen de Rubí, la petita víctima  de l’atemptat, que va voler transformar el dolor i la desesperació per la tragèdia de la terrible pèrdua, en un dol positiu, donant a la mort  del seu fill la simbologia d’un raig de llum i d’amor, de vetllar i protegir, des del  cel  dels innocents, als que treballaven per  apaivagar el malson que Barcelona i Cambrils havien patit.

Colpidora  també va ser   la veu emocionada i trencada de la germana d’un dels terroristes abatuts, condemnant amb plors i abatiment (havia de ser dur per ella donada la proximitat afectiva d’un dels culpables, morts per la policia) els fets injustificables  de Barcelona i Cambrils, desmarcant-ne  la ideologia de l’islam que ella defensava com ideologia de pau.

Una imatge de rebuig i de testimoniatge d’una Barcelona pacífica, lluitadora, cosmopolita i, com deia l’Alcaldessa, oberta al món, va ser la manifestació del dissabte amb la presència de 500.000 persones tot i ser època de vacances, fent homenatge als herois de la tragèdia: cossos policials, sanitaris i professionals diversos  que exemplificaren la seva professió amb una gran dignitat i competència.

En aquesta manifestació hi sobraren al meu entendre, pancartes, banderes espanyoles i estelades  volen capitalitzar políticament l’acte. No era el moment, ni la circumstància.

Si en canvi considerem  reivindicable la petició que  els mossos d’esquadra tinguin accés a la informació internacional que facilita la Interpol. I més sabent que Barcelona és una de les ciutats  de l’estat espanyol que més jihadistes  intenten fer-hi estada. El que representa  un risc greu i ja ho hem constatat.

Per altra banda, la policia catalana ha demostrat una alta capacitat operativa, molt ben reconeguda per la ciutadania a

mb els constants aplaudiments i amb els seus  vehicles plens de flors el dia de la manifestació.

Ara, però, superant el dramatisme viscut,  pensem que l’accent cal posar-lo en la prevenció i aquí  el món educatiu, especialment des de l’inici de l’ ESO i també en nivells superiors, hi tenen  un paper molt important.

Vivim en un món  de grans riscos on,  malgrat  els mecanismes de control,  la capacitat devastadora  del terrorisme no té  límits. La CIA ja ha advertit que el terrorisme té múltiples recursos per atemptar i que en els pròxims anys s’incrementaran els atacs terroristes. Adverteix  també que Barcelona  i altres ciutats europees seguiran sent  objectius.

Això no pot ser només un advertiment pels cossos policials, hem de contemplar escenaris més amplis, constatem que està en construcció un futur imprevisible amb influències que ara no podem imaginar, vivim  una dinàmica social cada vegada més  heterogènia,  teixida amb persones d’ideologies molt diverses, algunes clarament creades per la confrontació  i la desestabilització, nuclis  d’influència amb interessos contraposats i de vegades hostil.

Abunden també cada vegada més, conseqüència de la crisi i altres causes,  ciutadans amb necessitats bàsiques no resoltes,  insatisfets i  decebuts de la resposta passiva del seu entorn. Persones, totes elles, en situació de vulnerabilitat conductual.

Enfront de tot això es mouen a l’ombra grups fanàtics  amb objectius destructius i amb capacitat de manipulació mental. Saben com seduir, quins missatges poden utilitzar per captar addictes i fer-los aptes per matar.

I si ho volem veure amb més amplitud ,  a més d’aquests riscos, certament preocupants, evolucionem cap a una estructura  social inestable, molt competitiva, amb un horitzó  imprevisible  que fa difícil crear sistemes de protecció i d’auto  protecció. Cap entorn té plenes garanties de seguretat

Per disminuir  riscos, per aprofitar les òbvies oportunitats que també contempla el sistema social  i crear uns àmbits de convivència en pau i amb objectius de prosperitat i felicitat, l’eina més potent,  com ja  hem esmentat, és l’educació.

I sense obviar  l’acció familiar d’enfortiment emocional, amb tot el contingut afectiu, inculcació de valors i reforç de l’autoestima.

Necessitem uns continguts educatius que compaginin, ho hem dit altres vegades, el saber,  creant  situacions d’aprovisionament de coneixements amb  saber ser, obrint portes a la qualitat humana i al compromís social. Crec que hem d’estar orgullosos  del que  es fa en aquest àmbit, amb l’evidència de comportaments de suport, de solidaritat, d’ajut  desinteressat que la ciutadania ha demostrat. Això són valors ben apresos. I respon a una bona feina educativa i també dins de l’àmbit familiar.

Però l’educació ha de ser  creativa en positiu,  i davant de certes circumstàncies i fets, hem de ser humils i  ens hem  de qüestionar si el que fem és suficient.

Per exemple, en  el context educatiu,  ajudaria al pensament positiu propiciar  debats sobre  problemàtiques que han  d’afrontar els alumnes, simulació de situacions que permetin avaluar les diverses maneres  d’afrontar-les  i analitzar-ho conjuntament, descobrir  la intencionalitat amagada i manipuladora de certs missatges que circulen per internet i que esdevenen una amenaça, veure com els impacte, com hi reaccionen.   Utilitzar  jocs simbòlics,  que des legitimin l’agressivitat negativa, l’assetjament, i altres que valorin posicions  positives.

Creiem que és importantíssim  fer un treball de des condicionament mental d’emocions negatives,  reforçar actituds socials obertes i solidàries, observar  i treballar  comportaments obsessius, l’agressivitat en les relacions amb altres, atenció a desmantellar conductes d’assetjament, maneres d’opinar  que trasllueixen un fons ideològic preocupant, etc.

El  nostre professorat,  té a l’abast de la seva capacitat  pedagògica, informació i recursos per a  generar dinàmiques que enforteixin els processos de creixement personal, no només professional.

Volem dir que en general pensem que fan una bona feina dins dels mitjans que tenen,   ho constatem en els instituts amb els quals col·laborem,  recentment hi ha magnífiques experiències innovadores. Només que no podem  quedar-nos aquí, hem de fer constantment camí cap endavant al pas dels nous temps.

Val a dir també que,  com societat civil compromesa amb els mateixos objectius no  hem de deixar sols als experts, hi ha molt camí per recorrer. Ho hem constatat. Hi ha potencial  humà i seria interessant que creixessin iniciatives de suport a grups en precarietat,   hem de propiciar activitats formatives, també  debat sobre la problemàtica que vivim i les seves causes.  Crear xarxes de suport mutu  complementant-les  amb projectes socials,  cooperatius, que  serveixin per activar-nos i fer-nos  sentir que ningú podrà vèncer el nostre propòsit de crear valor i vida.

Nosaltres, des de l’Aula Actual  de la CONFAVC, mirem de col·laborar en àmbits diversos seguint aquests criteris.

Jordi Balcells Gene, Director de l’Aula Actual

Aposta pel talent qualificat

Dimecres 19 de juliol, a la seu de la Fundació Agbar, cinc nois i noies,  amb talent destacat i alts rendiments en els estudis de batxillerat, celebraven la concessió d’una beca  de la Fundació Agbar  finançant el seu accés a estudis universitaris  És una iniciativa social d’aposta pel talent que premia a aquells estudiants que han acreditat  puntuacions molt destacades  però que per insuficiència econòmica familiar,  veuen barrat el pas a estudis superiors.

N’hi havia tres més, que ja la gaudien des del curs passat.

Les cares  de tots vuit estaven il·luminades per la il·lusió, projectaven sentiment  de confiança, d’autoestima, de seguretat i d’esperança  cap a un futur de realització personal-professional que probablement  abans  mai havien previst amb tanta força.

Les opcions de carrera  que han escollit són: enginyeries, telecomunicacions, informàtica, física i farmàcia, camps pels quals es preveu recorregut en el futur. Apunten alt en els objectius.

Els acompanyaven els seus familiars, també emocionats.  Se sentien feliços  i sobretot, alliberats de la impotència  de  veure’s impossibilitats de fer front a les despeses universitàries dels seus fills  malgrat estar ben dotats.

Tant el president de la Fundació Agbar, Ángel Simón, com el director general, Eduard Pallejà, destacaren en els seus parlaments  el valor d’aquesta iniciativa d’inversió sobre persones amb un alt potencial, capaços de convertir-se en un valor generador d’aportacions  positives en els seus respectius àmbits d’influència professional i personal.

Hi ha un altre factor de qualitat en aquesta iniciativa a favor de donar portes obertes al talent. No solament es volen fer càrrec dels costos  de la carrera sinó que també han volgut incloure un pla d’acompanyament i suport orientatiu  durant els dos primeres anys de carrera  pera que el procés d’aprenentatge  evolucioni satisfactòriament.

Per a contribuir a aquest objectiu,  fent possible l’èxit,  hi havia una altra  institució,   la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), amb la que també comparteixen un altre interessant iniciativa de cooperació mútua, com es A-Porta.

La CONFAVC, de provada sensibilitat social   i amb mentalitat de contribuir a projectes generadors de valor,  ha acceptat gustosament  participar  en aquesta iniciativa

El seu president,  Jordi Giró, en la seva intervenció, va destacar el valor rellevant i els beneficis que significava  l’aportació  de la Fundació Agbar fent possible la trajectòria universitària dels becaris.

Va  felicitar al grup de joves seleccionat i a les seves  famílies i va expressar la seva satisfacció en col·laborar  des de l’Aula Actual en el procés d’acompanyament de l’itinerari universitari dels becats  per què  la seva respectiva trajectòria  universitària  evolucioni amb qualitat  i garanties. La nostra intervenció té dues fases:

La Primera,  la d’identificar, preseleccionar i  proposar  candidats amb el perfil idoni.

La Segona,  assumir  la funció  d’acompanyar el procés  més crític, els dos  primers anys de carrera, aportant tècniques d’aprenentatge, supervisant  donant suport i avaluant si la dinàmica de rendiment en les diferents assignatures que cursin s’ajusten als seus potencials.

Aquest treball finalitzarà  amb un taller d’entrenament sobre   competències professionals bàsiques  i impuls a l’esperit emprenedor com recursos per guanyar força en la seva  recerca de treball.

Un subproducte derivat d’aquest suport consistirà amb intentar crear entre ells, consciència d’equip orientat a l’alt rendiment, estimulant  sinergies de cooperació  mútua  que els permeti actuar  com un bloc solidari  de complementació de coneixements i capacitats en la seva  trajectòria professional.

El treball  futur combinarà camps diversos de coneixement i es crearan xarxes de cooperació. Caldrà gestionar entorns de complexitat que sobrepassaran els límits d’un tipus de responsabilitat  individual concreta.  Aprendre i desaprendre seran el peatge necessari per a mantenir-se competitius.

Un altre factor rellevant és la responsabilitat  convinguda i  assumida pels becaris,  que en l’últim any de carrera realitzaran un voluntariat de cinquanta hores en l’Institut en què han estudiat, donant  suport  a  alumnes que cursen l’ESO i que tenen dificultats de rendiment. Rebre i donar, una condició. Sense valors humans  estem abocats a la involució social.

Vull destacar finalment una oportuna reflexió del president d’Agbar. Ell comentava, com seria d’interessant i beneficiós pel país  que  altres empreses es volguessin   sumar a aquest tipus d’aportacions,  per donar viabilitat a talents d’alta generació de valor  i   amb risc de baixa evolució per impediments econòmics. A  Catalunya n’hi ha moltes d’empreses amb capacitat per  formar-ne part, cada una al seu nivell de possibilitats.

Si gràcies a aquesta contribució econòmica  s’eixamplés el nombre de joves amb alt talent  i manca de possibilitats d’accedir a estudis superiors amb una alta rendibilitat possible, esdevindrien un factor estratègic de  dotació de potencial a la nostra economia, a la recerca, a la cultura i a la qualitat de convivència, ja que  el retorn per part dels beneficiaris i beneficiaries, és no només en coneixements i en pràctiques professionals, sinó també en responsabilitat i compromís com a ciutadans generant influencies positives i enriquidores.

Avancem cap a un nou paradigma social i econòmic impulsat en bona part per  la fluïdesa tecnològica, que exigirà  processos adaptatius de difícil abast per molta gent. El capital humà ben impregnat de valors serà la força nuclear.

Per això tota inversió en intel·ligència humana és una bona decisió. Sent aquest és el principal compromís de la CONFAVC i de l’Aula Actual.

Jordi Balcells, Director de Aula Actual