No tenim por¡

Una reflexió sobre els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils

Els terribles fets terroristes, que tenyiren de sang de persones innocents les Rambles de Barcelona i el mateix dia el passeig marítim de Cambrils,  han immortalitzat tristament i dramàticament la tarda del dia 17 d’agost.

Caldria afegir-hi l’assassinat d’un jove de Vilafranca del Penedès a la Diagonal a mans d’un dels terroristes que va utilitzar el seu vehicle per intentar escapar.

L’Equip de l’Aula Actual volem expressar el nostre sentiment de solidaritat i reconeixement de valor, a tots aquells que aquest dia s’entregaren amb valentia i coratge a ajudar als ferits, a dignificar l’estat físic de les víctimes mortals, a  acollir als vianants que en situació de xoc, buscaven refugi en els  comerços de la zona fugint de  l’escenari de l’atropellament mortal perpetrat per la furgoneta blanca.

Volem tenir un especial reconeixement als  serveis  policials i d’emergències per l’assistència, la valentia i la intel·ligència en gestionar aquesta barbàrie més enllà de l’acte de servei.

Realment no hi ha res més vil, inhumà i indignant que matar a persones innocents considera-t’ho un  acte de valentia i d’heroïcitat.

Però aquesta vegada dissortadament ningú va poder evitar-ho.

Lamentablement i  sense oblidar les causes que alimenten el terrorisme,  aquests individus fanàtics han aconseguit estendre un dolor irreparable en molts casos. Abans altres ho feren a París, a Niça, Berlín, Londres, Brussel·les i altres països.

Però aquests fets, encara que sigui molt trist, també fan emergir un altre tipus de persones connectades amb la vida, riques en generositat, en capacitat de crear entorns de pau, persones com les que sortiren al carrer el mateix dia,  dient “NO TINC POR” que vol dir no deixarem que la por ens atordeixi i ens trenqui els nostres hàbits i projectes, hem decidit tirar endavant i desafiar  el risc,  agafats a la força de voler seguir vivint en pau, malgrat els desafiaments.

Magnífica i plena de tendresa i amor,  va ser la reacció del pare del nen de Rubí, la petita víctima  de l’atemptat, que va voler transformar el dolor i la desesperació per la tragèdia de la terrible pèrdua, en un dol positiu, donant a la mort  del seu fill la simbologia d’un raig de llum i d’amor, de vetllar i protegir, des del  cel  dels innocents, als que treballaven per  apaivagar el malson que Barcelona i Cambrils havien patit.

Colpidora  també va ser   la veu emocionada i trencada de la germana d’un dels terroristes abatuts, condemnant amb plors i abatiment (havia de ser dur per ella donada la proximitat afectiva d’un dels culpables, morts per la policia) els fets injustificables  de Barcelona i Cambrils, desmarcant-ne  la ideologia de l’islam que ella defensava com ideologia de pau.

Una imatge de rebuig i de testimoniatge d’una Barcelona pacífica, lluitadora, cosmopolita i, com deia l’Alcaldessa, oberta al món, va ser la manifestació del dissabte amb la presència de 500.000 persones tot i ser època de vacances, fent homenatge als herois de la tragèdia: cossos policials, sanitaris i professionals diversos  que exemplificaren la seva professió amb una gran dignitat i competència.

En aquesta manifestació hi sobraren al meu entendre, pancartes, banderes espanyoles i estelades  volen capitalitzar políticament l’acte. No era el moment, ni la circumstància.

Si en canvi considerem  reivindicable la petició que  els mossos d’esquadra tinguin accés a la informació internacional que facilita la Interpol. I més sabent que Barcelona és una de les ciutats  de l’estat espanyol que més jihadistes  intenten fer-hi estada. El que representa  un risc greu i ja ho hem constatat.

Per altra banda, la policia catalana ha demostrat una alta capacitat operativa, molt ben reconeguda per la ciutadania a

mb els constants aplaudiments i amb els seus  vehicles plens de flors el dia de la manifestació.

Ara, però, superant el dramatisme viscut,  pensem que l’accent cal posar-lo en la prevenció i aquí  el món educatiu, especialment des de l’inici de l’ ESO i també en nivells superiors, hi tenen  un paper molt important.

Vivim en un món  de grans riscos on,  malgrat  els mecanismes de control,  la capacitat devastadora  del terrorisme no té  límits. La CIA ja ha advertit que el terrorisme té múltiples recursos per atemptar i que en els pròxims anys s’incrementaran els atacs terroristes. Adverteix  també que Barcelona  i altres ciutats europees seguiran sent  objectius.

Això no pot ser només un advertiment pels cossos policials, hem de contemplar escenaris més amplis, constatem que està en construcció un futur imprevisible amb influències que ara no podem imaginar, vivim  una dinàmica social cada vegada més  heterogènia,  teixida amb persones d’ideologies molt diverses, algunes clarament creades per la confrontació  i la desestabilització, nuclis  d’influència amb interessos contraposats i de vegades hostil.

Abunden també cada vegada més, conseqüència de la crisi i altres causes,  ciutadans amb necessitats bàsiques no resoltes,  insatisfets i  decebuts de la resposta passiva del seu entorn. Persones, totes elles, en situació de vulnerabilitat conductual.

Enfront de tot això es mouen a l’ombra grups fanàtics  amb objectius destructius i amb capacitat de manipulació mental. Saben com seduir, quins missatges poden utilitzar per captar addictes i fer-los aptes per matar.

I si ho volem veure amb més amplitud ,  a més d’aquests riscos, certament preocupants, evolucionem cap a una estructura  social inestable, molt competitiva, amb un horitzó  imprevisible  que fa difícil crear sistemes de protecció i d’auto  protecció. Cap entorn té plenes garanties de seguretat

Per disminuir  riscos, per aprofitar les òbvies oportunitats que també contempla el sistema social  i crear uns àmbits de convivència en pau i amb objectius de prosperitat i felicitat, l’eina més potent,  com ja  hem esmentat, és l’educació.

I sense obviar  l’acció familiar d’enfortiment emocional, amb tot el contingut afectiu, inculcació de valors i reforç de l’autoestima.

Necessitem uns continguts educatius que compaginin, ho hem dit altres vegades, el saber,  creant  situacions d’aprovisionament de coneixements amb  saber ser, obrint portes a la qualitat humana i al compromís social. Crec que hem d’estar orgullosos  del que  es fa en aquest àmbit, amb l’evidència de comportaments de suport, de solidaritat, d’ajut  desinteressat que la ciutadania ha demostrat. Això són valors ben apresos. I respon a una bona feina educativa i també dins de l’àmbit familiar.

Però l’educació ha de ser  creativa en positiu,  i davant de certes circumstàncies i fets, hem de ser humils i  ens hem  de qüestionar si el que fem és suficient.

Per exemple, en  el context educatiu,  ajudaria al pensament positiu propiciar  debats sobre  problemàtiques que han  d’afrontar els alumnes, simulació de situacions que permetin avaluar les diverses maneres  d’afrontar-les  i analitzar-ho conjuntament, descobrir  la intencionalitat amagada i manipuladora de certs missatges que circulen per internet i que esdevenen una amenaça, veure com els impacte, com hi reaccionen.   Utilitzar  jocs simbòlics,  que des legitimin l’agressivitat negativa, l’assetjament, i altres que valorin posicions  positives.

Creiem que és importantíssim  fer un treball de des condicionament mental d’emocions negatives,  reforçar actituds socials obertes i solidàries, observar  i treballar  comportaments obsessius, l’agressivitat en les relacions amb altres, atenció a desmantellar conductes d’assetjament, maneres d’opinar  que trasllueixen un fons ideològic preocupant, etc.

El  nostre professorat,  té a l’abast de la seva capacitat  pedagògica, informació i recursos per a  generar dinàmiques que enforteixin els processos de creixement personal, no només professional.

Volem dir que en general pensem que fan una bona feina dins dels mitjans que tenen,   ho constatem en els instituts amb els quals col·laborem,  recentment hi ha magnífiques experiències innovadores. Només que no podem  quedar-nos aquí, hem de fer constantment camí cap endavant al pas dels nous temps.

Val a dir també que,  com societat civil compromesa amb els mateixos objectius no  hem de deixar sols als experts, hi ha molt camí per recorrer. Ho hem constatat. Hi ha potencial  humà i seria interessant que creixessin iniciatives de suport a grups en precarietat,   hem de propiciar activitats formatives, també  debat sobre la problemàtica que vivim i les seves causes.  Crear xarxes de suport mutu  complementant-les  amb projectes socials,  cooperatius, que  serveixin per activar-nos i fer-nos  sentir que ningú podrà vèncer el nostre propòsit de crear valor i vida.

Nosaltres, des de l’Aula Actual  de la CONFAVC, mirem de col·laborar en àmbits diversos seguint aquests criteris.

Jordi Balcells Gene, Director de l’Aula Actual

Aposta pel talent qualificat

Dimecres 19 de juliol, a la seu de la Fundació Agbar, cinc nois i noies,  amb talent destacat i alts rendiments en els estudis de batxillerat, celebraven la concessió d’una beca  de la Fundació Agbar  finançant el seu accés a estudis universitaris  És una iniciativa social d’aposta pel talent que premia a aquells estudiants que han acreditat  puntuacions molt destacades  però que per insuficiència econòmica familiar,  veuen barrat el pas a estudis superiors.

N’hi havia tres més, que ja la gaudien des del curs passat.

Les cares  de tots vuit estaven il·luminades per la il·lusió, projectaven sentiment  de confiança, d’autoestima, de seguretat i d’esperança  cap a un futur de realització personal-professional que probablement  abans  mai havien previst amb tanta força.

Les opcions de carrera  que han escollit són: enginyeries, telecomunicacions, informàtica, física i farmàcia, camps pels quals es preveu recorregut en el futur. Apunten alt en els objectius.

Els acompanyaven els seus familiars, també emocionats.  Se sentien feliços  i sobretot, alliberats de la impotència  de  veure’s impossibilitats de fer front a les despeses universitàries dels seus fills  malgrat estar ben dotats.

Tant el president de la Fundació Agbar, Ángel Simón, com el director general, Eduard Pallejà, destacaren en els seus parlaments  el valor d’aquesta iniciativa d’inversió sobre persones amb un alt potencial, capaços de convertir-se en un valor generador d’aportacions  positives en els seus respectius àmbits d’influència professional i personal.

Hi ha un altre factor de qualitat en aquesta iniciativa a favor de donar portes obertes al talent. No solament es volen fer càrrec dels costos  de la carrera sinó que també han volgut incloure un pla d’acompanyament i suport orientatiu  durant els dos primeres anys de carrera  pera que el procés d’aprenentatge  evolucioni satisfactòriament.

Per a contribuir a aquest objectiu,  fent possible l’èxit,  hi havia una altra  institució,   la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), amb la que també comparteixen un altre interessant iniciativa de cooperació mútua, com es A-Porta.

La CONFAVC, de provada sensibilitat social   i amb mentalitat de contribuir a projectes generadors de valor,  ha acceptat gustosament  participar  en aquesta iniciativa

El seu president,  Jordi Giró, en la seva intervenció, va destacar el valor rellevant i els beneficis que significava  l’aportació  de la Fundació Agbar fent possible la trajectòria universitària dels becaris.

Va  felicitar al grup de joves seleccionat i a les seves  famílies i va expressar la seva satisfacció en col·laborar  des de l’Aula Actual en el procés d’acompanyament de l’itinerari universitari dels becats  per què  la seva respectiva trajectòria  universitària  evolucioni amb qualitat  i garanties. La nostra intervenció té dues fases:

La Primera,  la d’identificar, preseleccionar i  proposar  candidats amb el perfil idoni.

La Segona,  assumir  la funció  d’acompanyar el procés  més crític, els dos  primers anys de carrera, aportant tècniques d’aprenentatge, supervisant  donant suport i avaluant si la dinàmica de rendiment en les diferents assignatures que cursin s’ajusten als seus potencials.

Aquest treball finalitzarà  amb un taller d’entrenament sobre   competències professionals bàsiques  i impuls a l’esperit emprenedor com recursos per guanyar força en la seva  recerca de treball.

Un subproducte derivat d’aquest suport consistirà amb intentar crear entre ells, consciència d’equip orientat a l’alt rendiment, estimulant  sinergies de cooperació  mútua  que els permeti actuar  com un bloc solidari  de complementació de coneixements i capacitats en la seva  trajectòria professional.

El treball  futur combinarà camps diversos de coneixement i es crearan xarxes de cooperació. Caldrà gestionar entorns de complexitat que sobrepassaran els límits d’un tipus de responsabilitat  individual concreta.  Aprendre i desaprendre seran el peatge necessari per a mantenir-se competitius.

Un altre factor rellevant és la responsabilitat  convinguda i  assumida pels becaris,  que en l’últim any de carrera realitzaran un voluntariat de cinquanta hores en l’Institut en què han estudiat, donant  suport  a  alumnes que cursen l’ESO i que tenen dificultats de rendiment. Rebre i donar, una condició. Sense valors humans  estem abocats a la involució social.

Vull destacar finalment una oportuna reflexió del president d’Agbar. Ell comentava, com seria d’interessant i beneficiós pel país  que  altres empreses es volguessin   sumar a aquest tipus d’aportacions,  per donar viabilitat a talents d’alta generació de valor  i   amb risc de baixa evolució per impediments econòmics. A  Catalunya n’hi ha moltes d’empreses amb capacitat per  formar-ne part, cada una al seu nivell de possibilitats.

Si gràcies a aquesta contribució econòmica  s’eixamplés el nombre de joves amb alt talent  i manca de possibilitats d’accedir a estudis superiors amb una alta rendibilitat possible, esdevindrien un factor estratègic de  dotació de potencial a la nostra economia, a la recerca, a la cultura i a la qualitat de convivència, ja que  el retorn per part dels beneficiaris i beneficiaries, és no només en coneixements i en pràctiques professionals, sinó també en responsabilitat i compromís com a ciutadans generant influencies positives i enriquidores.

Avancem cap a un nou paradigma social i econòmic impulsat en bona part per  la fluïdesa tecnològica, que exigirà  processos adaptatius de difícil abast per molta gent. El capital humà ben impregnat de valors serà la força nuclear.

Per això tota inversió en intel·ligència humana és una bona decisió. Sent aquest és el principal compromís de la CONFAVC i de l’Aula Actual.

Jordi Balcells, Director de Aula Actual

En una  recent trobada informal amb professors d’ensenyament mitja, es varen tractar els nous reptes educatius que planteja la societat tecnologia que s’està construint i quin ha de ser l’entramat pedagògic i de continguts   més adients per a ajudar als alumnes a fer una evolució amb possibilitats d’èxit. No oblidem que la productivitat d’un país i la capacitat competitiva de la seva ma d’obra,  rau en una educació potent i nosaltres en valoració pròdig  tot i que estem millorant, ens situem encara en el nivell de que parlem, per sota de la mitja de la zona de la OCDE.

Les conclusions varen ser que no es pot treballar aquest futur amb actuacions inspirades en el present, ni tan sols en l’immediat futur. La visió de canvi  ha d’estar en las retina dels educadors, del professorat, un canvi que exigirà comportaments  adaptatius  constants  per part dels  que integraran aquest nou mon que son els alumnes que ara s’estan formant.

L’acció educativa, a més de l’àmbit del saber, de l’adquisició coneixements diversos, ha de programar ara més que mai, temps no marginal per a entrenar  habilitats i competències necessàries  pel futur, treballar actituds i valors, desenvolupar el talent creatiu l’esperit emprenedor i enfortir el camp emocional per a gestionar l’error i el fracàs, que seran freqüents en les noves dinàmiques de canvi constants,  des d’una òptica d’aprenentatge, i  no d’afebliment de l’autoestima.

Nosaltres des de l’Aula Actual en els Instituts amb els que col·laborem des de fa 9 anys, centres amb un professorat de mentalitat oberta,  innovadors I motivats en fer aliances externes que enriqueixin la diversitat de criteris per els alumnes i  eixamplin la seva capacitat de pensar, donem suport en aquest àmbit que acabo d’esmentar,  amb uns tallers pràctics que incideixen en aquesta àrea d’actuació educativa.

Un dels tallers molt pràctics que desenvolupem l’anomenem fent camí cap a un nou mon”. Port ser un dels referents   per  fer rèpliques  similars en altres  llocs perquè desperta molt interès en els alumnes.

L’objectiu es ajudar-los a visualitzar i prendre consciència de com els pot afectà els  ritmes ràpids de canvi  que encara no han pogut experimentar  però que formaran part del seu futur. Una  associació d’aquests nous horitzons  la poden fer amb pensant a un partit de futbol molt competitiu que exigeix canvis freqüents de posicionament i de rol de joc dintre cal camp.  Això només ho saben fer els bons i ben entrenats. I això, sense alternatives, és el que hauran de fer en el futur els professionals en el mon del treball. A més  també hauran de fer canvis sovint d’equip i tenir un bon recorregut curricular. Els hem de capacitar per que  es  sàpiguen moure en un context d’aquestes característiques.

Centrem els primer temps del taller en un reforçament de l’autoestima, en la descoberta dels seus  punts forts, alguns sovint no ben conscienciats, i per tant poc estimulats.

A continuació  els ajudem a destruir prejudicis i falsa lògica fruit de deduccions inconscients equivocades que donen peu a  la  indefensió apresa segons els postulats de la física quàntica i que limiten extraordinàriament la capacitat d’atreviment que serà un valor en alça en el nou mon en el que els recursos envelliran rapit.

Ajudem també a enfortir el seu bagatge emocional perquè les emocions jugaran un paper decisiu en la reestructuració personal constant que hauran d’afrontar. Les emocions regulen  la força positiva o negativa  dels sentiments i els significats interns positiu d’aquests tenen molt a veure en el rendiment mental global. Son  a l’hora, un recurs necessari per a capacitar-se per l’autoaprenentatge permanent que serà un altre ingredient necessari donada la velocitat exponencial de canvis  que es preveu. Una derivada per la que també els entrenem es en saber desaprendre allò que va quedant substituït per millors recursos que inspiren millors practiques. Ells ho constaten en les aplicacions dels mòbils. Tota aquesta reconstrucció constant requerirà aprendre a treballar cooperativa i complementàriament en equip I també aquesta capacitat exigeix un  treball emocional  que  desenvolupem amb ells.

Una bona interacció dels membres d’un grup, el suport mutu que es poden donar, amplifica el rendiment  que podrien tenir cada un d’ells en una activitat aïllada individual

En aquest pla d’experimentacions pedagògiques innovadores que anem incorporant constantment al nostre programa educatiu,  volem destacar un equip de Viladecans, recentment incorporats a Aula Actual, que fa un treball excel·lents a primària  amb pares i professors,  entrenant els nens en  la construcció i us dels ordinadors ampliant-ho  amb  una formació en  aplicacions informàtiques  diverses d’interès per a  ells.

Els hi donem la benvinguda.

Jordi Balcells Gene, psicòleg i pedagog.

MWC. Nuevos horizontes tecnológicos, nuevas exigencias para su buen uso

El mundo tecnológico avanza con fuerza y nos abre la perspectiva de nuevos tiempos en los que la vida de las personas y el modelo social de relación es radicalmente diferente al que vivimos ahora.

Quienes no se hayan mentalizado en reaprender y readaptarse constantemente al uso de los recursos que la tecnología y de manera especial la robótica, corren el riesgo de quedar en una posición de marginalidad y de pérdida de opciones en el nuevo modelo económico cultural y social que se impondrá de manera irreversible.

La tecnología es un recurso de enorme poder y en progresión constante. Lo acabamos de ver en las aportaciones que una vez más han sorprendido por su diversidad creativa en el recién concluido Mobile World Congress

Quisiera destacar algunas novedosas aportaciones en el ámbito del comportamiento humano, básicamente con fines comerciales, que consisten en captar información de personas, utilizable por los promotores de este recurso, sin que los afectados sean conscientes de ello y por tanto no puedan protegerse.

A título ilustrativo destaco una de ellas, que presentó en el citado Congreso Juan Roig, Presidente y dueño de Mercadona. A través de una cámara se hace un reconocimiento de emociones, asociado al “eye tracking”  (seguimiento facial de la vista)   que permite  medir la sensibilidad de los consumidores a sus productos de oferta.

Otro ejemplo es una start-up que analiza fotos de los móviles para constatar qué personas responden mejor a un producto o servicio concreto que se oferta.

También la tecnología digital y las múltiples aplicaciones que podrán ser incorporadas al móvil, nos conducirán a una nueva manera de vivir y de satisfacer necesidades con más autonomía y con más fácil conectividad y desintermediación en los distintos ámbitos habituales de actuación de las personas.

Y si nos situamos en el mundo de la robótica debemos remarcar grandes perspectivas futuras. Ya tenemos constatados muchos usos en la actividad económica y productiva. En el campo de la sanidad con técnicas diagnósticas y quirúrgicas de gran precisión, rapidez y seguridad. Como afirma Gregorio Martin Catedrático de Computación, que dirige el Instituto de Robótica de la Universitat Politècnica de València (UPV): “muchos de nosotros moriremos acariciando una máquina que nos atenderá para disminuir los sufrimientos físicos  y quizás también los emocionales”.
Otro gran horizonte de futuro de la mano de la tecnología y la robótica estará en el ámbito de la formación y el soporte para el autoaprendizaje,  necesario para la actualización profesional constante.

Esta constatación de una permanente y exponencial innovación tecnológica, es una  ventana abierta a futuros imprevisibles, que nos permite visualizar nuevas posibilidades, para crear  un mundo mejor y ganar calidad de vida.

Pero admitido esto, no podemos menospreciar las posibilidades del mal uso de estos avances, por ejemplo, en la captación de información hasta ahora oculta sobre personas, el asedio y la persecución psicológica, la organización de chats y de foros de ataque en las redes sociales, a ciertas maneras de pensar contrarias a las propias, la creación de estrategias cargadas de peligros para la seguridad de las personas. Y a nivel más amplio, su utilización con fines terroristas.

El progreso tecnológico aportará, como ya hemos expuesto, importantes ingredientes positivos para ser utilizados en una mejor manera de vivir y de resolver retos i peligros.

Pero lo bueno, en manos de personas y grupos carentes de moralidad o con fines perversos, puede acrecentar su capacidad para hacer daño. Pensemos, por ejemplo, en las víctimas del ciberbullying. Algunas han acabado suicidándose.

El ser humano es diverso, hay bondad y maldad a la vez, depende de intereses y de quienes pueden tener el poder del uso de éstos. Unos los utilizarán para hacer aportaciones positivas y otros serán instrumentos para destruir.

Un objetivo esencial tendría que ser neutralizar en lo posible esta segunda posibilidad. Una manera de disminuir riesgos es contribuyendo a la creación de una cultura de buen uso que a la vez permita poner límites a los riesgos.

Una contribución a este objetivo es impulsar el uso ético de estos grandes recursos  y ésta es una ineludible responsabilidad de la sociedad actual, en sus diversos centros de poder: el económico, el político (ambos muy salpicados de prácticas corruptas) el judicial y los medios de comunicación, cada vez con mayor capacidad de influencia.

Quiero destacar la relevancia nuclear del sistema educativo en la inculcación de valores, en propiciar una capacidad crítica en el uso de los recursos digitales, advertir a los/as niños/as y sobre todo a los adolescentes sobre el riesgo de colgar imágenes poco reflexionadas, o hacer comentarios íntimos arrastrados per estados emocionales críticos, concienciándoles que los datos que introducen en las redes sociales, dejan de ser propiedad exclusiva gestionable solamente por ellos.

Y en el ámbito familiar, los padres y madres tienen una especial responsabilidad preventiva.  Es fundamental la creación de un clima de diálogo y confianza con los hijos/as, que haya espacio para compartir situaciones problemáticas.  Es vital ayudarles a sentirse fuertes y capaces para afrontar cualquier situación relacional, de rehacerse de cualquier descalificación desde una autoestima alta.

Para ello hay que proporcionarles mucho soporte emocional, ayudándoles a crecer mentalmente, a identificar sus puntos fuertes en capacidades, mentalizándoles en el esfuerzo, la auto exigencia y sentir que orientan bien su vida, son las mejores medidas para rentabilizar su talento y abrirse un camino en la sociedad que cooperarán a desarrollar.

También estimulando su sentido de responsabilidad, de cooperación y de participación en iniciativas de valor social.

Jordi Balcells,  Director de Aula Actual.