Reflexions sobre l’enveja en l’àmbit social

Centrar al contingut d’un article d’opinió en l’anàlisi de sentiments , no és massa freqüent, però si els situem dins de la complexitat del comportament de les persones i aquestes són el punt referencial de qualsevol anàlisi, els sentiments formen part de la seva estructura bàsica i també de la seva felicitat o desgracia. Mereixen, per tant, atenció.

Vist d’aquesta manera, m’ha semblat oportú fer unes consideracions sobre l’enveja en les relacions humanes i la interacció social perquè l’he vist aparèixer sovint en diferents situacions, tant en l’àmbit econòmic, com en l’entorn social en què em centraré.imagen-envidia

També perquè he conegut en diversos moments a algunes persones molt valuoses que han estat víctimes d’actuacions alimentades per l’enveja. Està en l’origen de molts assetjaments.

La forta competitivitat a la qual ens aboca la societat actual i l’individualisme que la domina li donen especial entrada, i inclou tots els camps. És la lluita de qui no aguanta que el superin altres que intenten operar en el seu camp d’acció. Com més potent és la intromissió ,més forta és l’enveja. Hi ha persones que inclús emmalalteixen a causa d’aquesta dinàmica.

L’enveja no és innocent, és maniobrera, sovint actua per darrere, en el silenci, mentre s’articula l’estratègia. Però quan ataca és contundent, és agressiva i amoral. I perillosa, i quan té força actua amb contundència i sense miraments.

Tot i així, aquest sentiment acaba sent el vestit dels perdedors malgrat la capacitat de fer mal que pot tenir. És un sentiment que les persones de bé, que són majoria el rebutgen i rebutgen qui l’utilitza.

Té un altre problema, els envejosos estan tan enverinats que no saben trobar la fórmula honesta per aprendre dels que en saben més o valen més, perquè aquesta manera de procedir pretén desqualificar i destruir l’altre, i per tant , en aquesta posició, un no pot crear el context adequat perquè l’aprenentatge flueixi.

Aquesta incapacitat és una de les principals febleses. Una altra és també, l’ estat emocional desestabilitzant que comporta i que pertorba la seva capacitat de prendre decisions adequades que podrien fer evolucionar la confrontació cap a sinergies cooperatives d’enriquiment mutu .

Només pot guanyar la partida , en aquest context, si està associada al poder i mentre el poder l’empari. Quan el perd, que l’acaba perdent, es queda amb tota la brutícia que ha llençat.

A més, quan se sedimenta dins la ment d’una persona, la incapacita, mata la creativitat i limita la capacitat competitiva sana, necessària per afrontar reptes i noves fites personals de més dimensió.

Intentar neutralitzar l’enveja hauria de ser un objectiu alliberador si algú n’és presoner. La pregunta és: un se’n pot sortir? Dissortadament és molt difícil per la pròpia construcció d’aquest sentiment, ja que com hem dit, el seu focus destructiu és obsessiu compulsiu.

Però mai es pot dir un no rotund. Un possible treball de limitació dels seus efectes, podria basar-se en desenvolupar 5 factors:

  1. Assumir l’enveja i l’estat mental que comporta com una realitat constatada en les pròpies actuacions, buscar les causes i veure com es manifesta a la pràctica. A continuació, posar-se a fer un pla per a des-contaminar els comportaments que tenen a veure amb els envejats.

  2. Carregar-se d’humiltat vista no com una pèrdua de valor sinó com una actitud valenta de reconeixement, que sempre hi haurà algú millor i amb més qualitats. I el més difícil: posar-li noms concrets.

  3. A partir d’aquesta posició, identificar i fer créixer els propis punts forts qualitatius amb una actitud constructiva, mirant de reduir distàncies respecte a qui envegem des d’una posició de valorització, no d’enfrontament.

  4. Resiliència emocional, és a dir, buidar-se de ràbia, pensar que un pot millorar resultats si els treballa, assumir el sostre personal com un valor, no com una limitació.

  5. Finalment, no voler caminar sol, vivim en un moment de ràpida evolució social i tecnològica que exigeix readaptacions constants i molta iniciativa, és l’època dels equips, de les aliances i la cooperació en la creació de projectes, complementant-se i enfortint-se junts. És així com avui, es pot fabricar el 10 de l’èxit possible. No es tracta de competir en qui aporta més sinó des de la responsabilitat d’aportar tot el que un pot.

Aquest darrer factor té més viabilitat si les dues parts distanciades poden parlar de la situació que viuen, si tots en són conscients. No importa qui inicia el procés, l’èxit dels uns i dels altres ve de la mà de construir ponts a on hi havia barreres, de reconèixer allò que tenen de bo en comú i explotar-ho. És una manera de jugar a “guanyar-guanyat”. Ningú es beneficia d’una rivalitat tòxica, la competitivitat si és procedent, hi ha de ser, però basada en l’ honestedat d’acció.

Finalment seria saludable que uns i altres fessin seva aquella dita:

no tinc temps per odiar perquè el necessito per estimar als que m’estimen”

Jordi Balcells Gené, pedagog i psicòleg, director de l’Aula Actual.

Competències per l’èxit professional

Aquesta tardor continuem immersos en l’orientació i desenvolupament del talent dels joves com a eines de motivació educativa i millora de l’ocupabilitat, desenvolupant competències per al seu futur professional.20151027_120013

Des de la nostra experiència teòrica i pràctica en el camp del desenvolupament dels adolescents, aportem als Centres Educatius interessats en donar dimensió i diversificació al seu projecte educatiu, Unitats Didàctiques que tenen l’objectiu de ajudar a visionar com serà l’entorn de treball dels alumnes i, a partir d’aquesta informació, aportar-los-hi idees, reflexions i casos pràctics que els ajudin a orientar bé el procés de creixement personal.

Els Tallers:

1. La necessitat de desenvolupar l’esperit emprenedor com a exigència professional per al seu futur

Descripció i petits entrenaments a títol il·lustratiu, de factors que els ajudaran a desenvolupar l’esperit emprenedor, i que ja poden desenvolupar des de ara, i que els permetrà tenir mes opcions i mes garanties de treball quan acabin els estudis.

2. Camí de l’èxitExercici desenvolupament senzill talent creatiu

Anàlisi de capacitats i actituds de cinc persones, inicialment candidates al fracàs però que saberen canviar la trajectòria, per a convertir-la en una història d’èxit. Reflexions para que els alumnes sàpiguen apropiar-se d’aquelles qualitats que posaren en joc per a superar els entrebancs.

3. Desenvolupament de competències professionals

Descripció i breus entrenaments d’algunes competències claus que poden ser entrenades ja des de ara, i que els ajudaran a crear una imatge de qualitat a la hora de buscar i consolidar una feina interessant.

Descripció de l’activitat

  • Tallers de dues sessions formatives, dins de l’aula. La primera teòrica i la segona pràctica (treballs. Grupals): Entrenament de les capacitats professionals. Creació d’una empresa privada (pot ser un negoci).

Durada dels tallers: 2 sessions de 1 hora 1/2 .

Els tallers i activitats compten amb una gran acceptació per part dels alumnes i del professorat de quart d’ESO i Batxillerat.

Entrevista a Jordi Giró, president de la CONFAVC

Jordi Giró, President de la CONFAVC

Jordi Giró, President de la CONFAVC

Per aprofundir sobre l’arrencada del programa Aula Actual a Terrassa, hem volgut parlar  amb en Jordi Giró, President de la CONFAVC des del 2012.

Com a líder de la CONFAVC: com valora l’expansió del programa  Aula Actual a quatre entitats veïnal egarenques?

De forma molt positiva, atès que, per una part, hi ha hagut una inquietud per part del propi territori de poder desenvolupar aquest programa als seus barris. Per altra banda, cal destacar també el desig de donar a conèixer el programa des de tot l’equip tècnic de la CONFAVC a altres ciutats i pobles mes enllà d’on va començar, és a dir,  al Baix Llobregat.

Què pot aportar al moviment veïnal de la ciutat de Terrassa i al veïnat ?

Sens dubte posar a la seva disposició  un saber fer en el treball après de l’experiència d’altres barris i fruit de la maduresa obtinguda al llarg d’aquests últims anys. Un saber fer basat en el treball de manera transversal, interactuant amb totes les generacions del territori, i per tant, afrontant les diferents mirades, les diferents pors i també la pluralitat de desitjos per tal de millorar la relació, la salut, la convivència, dins dels nostres barris.

Per què la CONFAVC va apostar per incorporar aquest programa veïnal, iniciat al Baix Llobregat, com a projecte rellevant per a dinamitzar–lo a altres territoris?

Precisament per posar en valor allò que hem anat construint durant tots aquests anys i que pot ajudar a la  cohesió social, partint del treball orientat tant als joves com als grans, i prenent com a punt bàsic el barri com unitat d’acció.

El 13 de juny es va signar amb la Càtedra Unesco de Sostenibilitat un conveni de col·laboració pel programa veïnal Aula Actual: com es concretarà aquesta col·laboració?img_0042

La Càtedra UNESCO té un potent recorregut, amb projectes engrescadors que generen molt coneixement i valor. Nosaltres en tot cas tenim un treball arrelat al barri d’una manera molt transversal, actuant en diferents etapes generacionals i és per això que la nostra actuació té un valor social i humà important.   Veurem com es materialitza aquesta col·laboració, però segur que serà en el marc de programes específics portats a la pràctica on uns – la CONFAVC-i altres -la Càtedra UNESCO- podrem compartir i aportar els coneixements i experiències mútuament.

Com comencen el curs, la CONFAVC? Quins seran els projectes o programes més claus d’aquesta temporada, pel moviment veïnal?

Portem ja molt de temps treballant en la posada en marxa d’un projecte anomentat A-Porta adreçat a actuar sobre l’eficiència energètica, llar per llar.

En la primera  etapa farem un treball específic en una part d’un barri. Partint d’aquesta experiència pilot anirem desplegant el projecte a altres barris d’altres ciutats.  Cal destacar que aquest programa parteix de la interacció del propi veïnat.   També posarem en marxa un programa de lloguer social d’habitatge.   No cal repetir el compromís ferm de continuar aprofundint en el programa Aula Actual al qual considerem una molt bona eina per treballar i compartir amb el veïnat de diferents barris.

 

Aula, un programa intergeneracional

Perquè una idea de contingut social, tingui èxit no n’hi ha prou en què sigui una bona idea, és necessari l’impuls emprenedor de persones qualificades, com és el cas d’#AULAACTUAL 

La nit dels savis de Canal Terrassa

La creació de projectes intergeneracionals ajuda a crear espais de comunicació i intercanvi, en els qual les persones grans poden aportar, entre d’altres coses, coneixements i experiències que els han donat els seus anys de vida, a més de trets de la nostra cultura que d’altra manera es podrien i, de fet, es van perdent en el temps. Per altra banda, els joves tenen l’oportunitat d’aportar costums, coneixements i punts de vista de les noves generacions, i transmetre la seva energia i alegria als que poden ser els seus avis.