Arrenca una prova pilot a Santa Coloma per a crear espais de reforç acadèmic a centres de secundària capitanejats per voluntaris universitaris

Crear un espai d’acompanyament a alumnes de secundària amb dificultat d’aprenentatge, tutoriats per estudiants universitaris  que també van ser alumnes del mateix centre. Aquests són els paràmetres de la nova prova pilot que s’iniciarà a l’Institut Numància de Santa Coloma de Gramenet a finals d’aquest mes de gener amb 12 alumnes d’aquest centre educatiu, i comptant també amb l’acompanyament de l’equip d’Aula Actual. La clau del projecte radica en el fet que els i les alumnes tenen com a referència les persones voluntàries que són joves com ells, amb semblants inquietuds generacionals, i que van compartir també el mateix centre educatiu.

Aquesta iniciativa que neix d’Aula Actual amb el recolzament de la Federació d’AV de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram)  comptarà també amb la col·laboració d’algunes universitat per a idear una visió estratègica del projecte.

Com s’ha dit, l’objectiu principal d’aquest espai  serà potenciar les habilitats dels  alumnes i facilitar estratègies per a millorar el seu rendiment escolar  a través de:

  • La millora de l’autoestima i la seguretat personal, i augment de la motivació.
  • Entrenament i millora de les capacitats d’atenció i concentració, memòria, raonament lògic…
  • Reforç de les competències bàsiques i millora de les tècniques i hàbits d’estudi.

Aquest projecte consta de dues fases d’intervenció: una és la formació i seguiment de les persones voluntàries universitàries que faran el suport (monitoratge). I l’altre seran les sessions setmanals durant els curs, d’1 hora i mitja per la tarda.

Totes les col·laboracions tenen caràcter voluntari i compten amb un certificat de voluntariat de la CONFAVC.

La força de la bona gent

A portes de les Festes, m’ha semblat  un bon  moment per valorar la força d’impacte social  de la bona gent que  amb la seva generositat, solidaritat i ajut als més febles,  saben posar barreres  al clima d’odi i d’agressivitat política que generen tensió i enfrontaments, i que pertorben l’estat anímic de molta gent.

Ja fa uns anys, un gran  investigador, Santiago Genovès, va fer un estudi antropològic sobre  la pulsió agressiva comparant  reaccions de primats amb les dels  humans, davant de situacions que estimulaven respostes d’aquest tipus. La seva anàlisi el va portar a plantejar la hipòtesi que  la nostra espècie estava encara en fase evolutiva, que no havíem assolit la plenitud de desenvolupament i que tardaríem encara vàries generacions en poder controlar de manera total i global  les nostres reaccions  instintives d’agressivitat de difícil control.

En un altre sentit del comportament, el psicoanalista Eric Froom, en la seva tesi sobre “la por a la llibertat”,  fa palès que les persones utilitzen la seva capacitat analítica i critica per desbancar líders que els han decebut.  Però llavors  no acaben de tenir seguretat sobre com administrar la llibertat assolida i es fan novament dependents  d’un  líder diferent,  fins que també se n’acaben saturant.

Ho pot exemplificar la situació de lideratges polítics als  EEUU Han passat d’un lideratge democràtic, carregat d’humanisme de Barak Obama, a un altre  agressiu, dominador, caòtic i sense capacitat empàtica, que ostenta Donald Trump, qui, segons l’escriptor Tahor Ben Jelloun, amb el seu desafiament  grotesc, ha alliberat la veu de l’extrema dreta a tot el món.

A Europa en tenim ja massa exemples d’aquesta orientació política. També  a Espanya, amb l’aterratge de Vox, que ha destapat identitats pròximes al PP. Assessorats per un Aznar cada vegada més caducat i amb menys intensitat, segueix Cs., tot i què les  dues formacions semblen llençades a una obsessiva cursa  per imposar el 155, utilitzant l’independentisme, a falta de projecte de país, com a recurs pervers per captar vots .

En el fons tremolen de por pel risc de perdre el magnífic pastís que suposa Catalunya  amb el seu gran poder de gestió  econòmica productiva, amb la seva projecció internacional, amb una posició geo-estratègica envejable i acostumada a  apostar pel  coneixement, recolzats per bona riquesa universitària. És  també coneguda internacionalment la qualitat dels nostres equips de recerca.

Per contraposar l’impacte social de les dretes retrògrades, caldria  crear un marc referencial de comportament cívic inspirat en els valors que exerceix la bona gent: qualitat humana com a punt nuclear, solidaritat,  honestedat , diàleg i  cooperació.

Aquests actuen des del silenci com a base de la seva acció. Es fa present  en diversos camps i també en el dia a dia. Són, per exemple bona  gent, aquells que  utilitzen amb responsabilitat i eficàcia el seu talent, més enllà de situacions laborals, per crear competitivitat i valor econòmic, pel país, al marge  de la seva ideologia política.

També, en el món empresarial, hi ha algunes iniciatives d’ajut a persones i grups que mereixen ser identificades per estimular altres pràctiques similars.

Ens omple de satisfacció i donem les gràcies a l’Asseguradora Atlantis, pel seu reconeixement a la nostra tasca Aquest suport significa per a nosaltres una major energia per seguir amb la nostra missió.

Volem també emfatitzar l’aposta pel talent jove que fa la Fundació Agbar. Actualment assumeix l’import dels estudis universitaris de 12 nois i noies, als que cada any en sumaran més. Són joves amb resultats acadèmics molt alts i que no podrien desenvolupar el nivell formatiu màxim per carències econòmiques dels familiars.

A més incorporen una tutoria d’estímul i orientació pedagògica per un òptim aprofitament del seu talent durant els tres primers anys de carrera. L’Aula Actual s’ocupa d’aquest suport.

Podem esmentar l’Obra Social de La Caixa amb el seu suport a necessitats diverses, com per exemple el programa veïnal A-PORTA.

La bona gent, se sensibilitza de seguida quan hi ha una emergència, ajuden sense que els ho demanin. Ho constatàrem el mes d’Agost de l’any passat,  amb l’atac terrorista. Una gran mobilització  de persones i col·lectius diversos  per atendre les víctimes.

Aquí permeteu-me fer un especial reconeixement a la tasca d’alt valor afegit dels professionals de la medicina , que diàriament intenten pal·liar les mancances de mitjans i professionals allargant el seu temps  de servei als  malalts.

Recordem també,  a la gran i generosa recaptació d’aliments que es fa cada any.

Acabem de tancar la  20a edició de la Marató de TV3 amb un volum econòmic ratllant els 11 milions d’euros, aportats per milers de persones. Hi col·laboraren  tres mil voluntaris prenent nota i més de tres-cents accions per recollir diners a tot Catalunya.

Vull esmentar  l’actitud emprenedora de cada vegada més equipsde professors buscant models educatius més adequats  a les exigències  dels nous temps i  nous reptes de futur. S’impliquen en recerca per aportar més valor als alumnes.

Aprofitem per  donar també reconeixement a la iniciativa de l’Institut Numància de Sta. Coloma de demanar la cooperació d’exalumnes universitaris per ajudar a  alumnes de l’ESO amb dificultats. L’Aula Actual coordinarà el projecte. Seria bo que fos imitat.

Hi ha molts grups de voluntaris que actuen des de l’anonimat i desinteressadament. Penso ara en l’equip de Monitores de tretze tallers d’activació mental per a la gent gran d l’Aula Actual , que setmanalment  aporten els seus coneixements, la seva preparació  i el seu bagatge humà, per millorar la qualitat de vida a 135 persones.

Potser, una  bona  manera de denunciar  la mala praxi política, l’abús de poder i el segrest de la  llibertat d’expressió, seria posar altaveu social a la bona gent que inspira  altres sensacions i  altres valors.  És la que,  des del seu compromís  de servei, estimulen el nostre, aquella  que,  des de la seva bondat,  denuncien la violència,  actuant a més, sense  discriminar ni per llengua, ni per  lloc de procedència.

Aquest estil de manera de ser té molta força, sense necessitar retòrica. Ells impacten amb un tipus de comportament que té  suficient valor per crear el sentiment d’esperança en la capacitat regeneradora  de l’ésser humà quan es despulla de les emocions més negatives que el fan presoner de la seva pròpia misèria.

Que  tingueu unes bones festes i un 2019 amb millors horitzons.

Jordi Balcells Gené

Director d’Aula Actual

 

 

 

Encuentro con los familiares de los/as becados/as

Ayer tarde cambiamos de protagonistas. Fueron los familiares de los becados “Joves Talents” quienes compartieron su tiempo para, de la mano de Jordi Balcells, intercambiar preocupaciones, aprender de las aportaciones de los otros, valorar el esfuerzo de los estudiantes y alguna disciplina que les ayudará en su tarea de educar y apoyar en los objetivos que se plantean los  universitarios.

Estos estudiantes hay que reconocer que han sido atrevidos escogiendo carreras difíciles, dirigidas al núcleo de los conocimientos del futuro.

Fundació Agbar, les  ha dado la oportunidad y ellos han sabido aprovecharla. Desde Aula Actual, que nos preocupan, les enseñamos la capacidad de autorentabilizarse.

Son muchos los intereses que tienen los jóvenes a esta edad y les pueden hacer abandonar, es por ello que, desde aquí, se les hace un seguimiento y se les pide esfuerzo para ir mejorando poco a poco.

Se les orienta  hacia cómo se consiguen las metas, descubriendo y entrenando habilidades y competencias:

  1. Actitud
  2. Esfuerzo                                                                             
  3. Constancia
  4. Trabajo en equipo
  5. Tolerancia al error
  6. Espíritu emprendedor

Lo difícil no quiere decir que sea imposible, simplemente significa que se ha de trabajar y para ello es muy importante el papel  de la familia que son quienes mejor los conocen, de reconocimiento de su valor, de confianza en ellos/as, de reconducir comportamientos ante momentos de decaimiento, a conseguir que sean responsables.

Al final, los hijos/as son el compromiso que tenemos más largo.

L’esforç bon aliat de la Intel·ligència

Deia Conrat Blanc l’escalador que va assolir el cim de l’Everest, repte difícil,  en l’expedició del 1982, que  tots tenim un CIM personal, però -afirmava-, pocs hi arriben perquè pocs  s’entrenen prou, pocs s’esforcen prou , pocs tenen aquesta   tenacitat  i autoexigència per esbrinar i escalar fins al seu CIM de capacitats i de rendiments possibles.

Voldria remarcar la importància de l’esforç i la tenacitat en mantenir-lo com  aliat de la intel·ligència: la provoca i la fa operativa,  activa l’atenció, la concentració, la curiositat i inclús l’experimentació buscant resoldre problemes o dificultats.

L’esforç busca com recompensa aconseguir allò que pretén. Quan és persistent, que és quan aconsegueix els resultats desitjats, pot crear les condicions que permeten optimitzar els diferents components de la intel·ligència. No sempre tenim tot el seu valor suficientment desenvolupat.

Sortosament  l’esforç  està a l’abast de tothom, no costa diners, ni va lligat a cap altra exigència que no sigui la  disciplina i la força de voluntat.  De vegades no es prou valorat com un dels millors propiciadors del rendiment en molts diversos camps.

L’èxit en la utilització d’aquests recursos no és fàcil, sovint manca motivació i consciència dels eu valor, entre d’altres coses perquè els resultats que es pretenen aconseguir, no són immediats, requereixen temps i persistència i això, quan no hi ha un bon sentit de responsabilitat i un grau important d’autoconfiança, costa de mantenir.

Potser, hauríem de pensar com estimular aquest gran recurs de l’esforç persistent.

Per aquest motiu, voldríem donar algunes indicacions per reforçar la pràctica d’aquest recurs.

Ens centrarem en els nens/es, perquè la seva evolució positiva va molt associada a la capacitat d’esforç sostingut.

D’entrada, hauríem de fer fora els seus principals enemics: la mandra, una baixa autoestima, feblesa emocional. En  aquest últim supòsit, quan es retarda l’assoliment de l’objectiu o quan malgrat tot, es produeix algun fracàs parcial o algun error, en comptes de persistir per superar precisament les conseqüències que això suposa, tiren la tovallola i abandonen la lluita.

Agafant com a grup de reflexió nens, aquests han de descobrir el valor de l’esforç intencionat.

Un altre aspecte que  no ajuda, és tirar mà del sermoneig negatiu: no t’esforces prou”, “ets un gandul”, “de seguida et rendeixes”” , “així fracassaràs”.

El que cal és un  enfocament positiu.

1r: Reforçar l’autoestima valorant la capacitat d’esforç en allò que el motiva. Per exemple, el joc. En aquest cas, s’esforça per guanyar i aquest desig fa què hi apliqui tota la seva capacitat de concentració i d’esforç fins a assolir el que pretén guanyar.

2n: Observar altres comportaments no lúdics en els que també li és fàcil esforçar-se, valorar-ho com un bon hàbit.

3r: Conscienciar-lo que els bons resultats en els seus  estudis, dependran en bona part en  l’esforç persistent que sigui capaç de mantenir associat a l’atenció a classe, prendre bé els apunts quan calgui i fer les pràctiques que cada assignatura o cada tema requereixi.

Els pares haurien de fer un seguiment d’aquesta actitud, anar-la reforçant amb freqüència, valorant la seva capacitat d’autoexigència i de responsabilitat.

En el cas que suspengui, mostrar comprensió si s’ha esforçat adequadament, i demostrar-li confiança en que se’n acabarà sortint perquè és capaç i intel·ligent. Ajudar-lo a analitzar les causes del fracàs i conjuntament fer un pla de superació. Si necessita ajuda puntual, proporcionar-li.

Poc a poc podran crear l’hàbit de l’esforç, com un comportament positiu rutinitzat, per tant incorporat a la manera d’actuar davant de les situacions i reptes que hagin d’afrontar. És una bona manera d’aconseguir més quantitat d’èxits.

Jordi Balcells, Director d’Aula Actual